Que fer davant de les eleccions estatals

Ja fa uns quants dies que ha començat la campanya electoral a l’Estat Espanyol, però a diferència d’altres comicis aquests són un poc especials i ara diré perquè. En primer lloc són unes eleccions anticipades, a causa de la crisi capitalista, és desenvolupen en la certesa que guanyarà el PP i que el PSOE vol jugar totes les cartes per salvar els mobles. Davant d’açò veiem uns esdeveniments que l’han precedida i ha sigut la reforma de la constitució i de la llei electoral, que si no recordem malament eren les primeres propostes del moviment indignat, encara que han sigut en una direcció totalment contraria, doncs veiem que s’ha plegat als designis dels mercats, manera moderna d’anomenar al sistema capitalista de tota la vida. Dic açò perquè s’han juntat PSOE i PP, per permetre que el pagament del deute estiga per davant de les necessitats socials i ho han fet sense consultar als altres partits del congrés. L’altre punt és la reforma de la llei electoral que blinda el bipartidisme, doncs ara existeix el requisit d’aconseguir avals per poder presentar-se tots aquells partits, que no tingueren representació parlamentaria en anterioritat.

Amb aquests precedents anem a analitzar a partits, moviments polítics i opcions electorals. En primer lloc cal fer un incis a quines son les opcions que tenim els valencians:

• Compromís-Equo: És una formació política, fruit d’una coalició que ve de les autonomiques, en teoria el seu discurs preten ser la veu de totes i tots els valencians a Madrid. Però si ho veiem amb més perspectiva simplement és la unió d’eco-socialistes, del nacionalisme valencià moderat del Bloc i Equo, aquest últims mereixen especial atenció, doncs s’inspiren en els verds europes, que és un partit ecologista però molt neoliberal. Apart aquesta formació no garanteix ni els minims de defensa nacional, ja que no existeix una federació a nivell de País Valencià, sinó que s’organitzen per Provincias, i destilen cert espanyolisme.
• EUPV: És la federació a nivell valencià d’Esquerra Unida, un partit que està sempre entre l’espasa i la paret, que malgrat la seua ideologia d’esquerres, no ha passat realment a ser una crossa dels sociates, excepte en Extremadura. A nivell nacional tampoc representen a tot aquell que vol la construcció d’una nació lliure, sinó ser una federació de l’estat espayol, això si son més d’esquerres, que Compromís. També dir que arrepleguen moltes demandes dels indignats, pot ser aconseguisquen vots per ahí. En definitiva parlem d’un partit social-democràta amb prous cagades en el seu historial, com l’atac de Willy Meyer a l’Esquerra Abertzale, posant-se al costat de l’Estat o frases afortunades de Cayo Lara, on defensa que es pot arribar al socialisme sense trencar amb la constitució.
• PCPE: Per tots aquells que es consideren marxistes-leninistes no independentistes pot ser una bona opció, doncs tenen projecte polític propi i no van amb ambiguetats, aposten clarament per la ruptura amb l’estat. A pesar dels problemes que han tingut han conseguit presentar moltes candidatures i almenys en les comarques del nord pareix que estiguen creixent.

Una vegada fet aquest analisi, anem a vore la confrontació vot nul/abstenció i el paper de l’EI catalana. Veiem que d’alguna manera des de l’esquerra oficialista vol evitar a tota costa l’abstenció, personificada com el mal. Amb l’excusa que no tinga majoria absoluta la rama neofranquista del partit únic(PPSOE), és vol fer creure que estem fent el joc a la dreta fent campanya per l’abstenció activa. Utillitzen arguments molt variats, des del clàssic que si no votes no tens dret a parlar, a que ens estem jugant el nostre futur i almenys fes vot útil. Aquest vot útil, gràcies al 15M, ha mutat ja no es tracta de votar PSOE, sinò de votar minoritaris per evitar el bipartidisme. L’últim argument cau pel seu propi pes, votar minoritari per votar minoritari, és prou estupid en si, la gent ha de votar projectes polítics en cara i ulls, no votar per votar. Un altre argument és el basquitic, Amaiur també es presenten i l’EI demana l’abstenció, ergo l’EI és un projecte pueril, que acaba fent el joc a Espanya i al capital. Aquesta postura parteix de la ignorància més absoluta, sobre analisi política, ja que no es dona la situació als Països Catalans, en cas que s’haguera optat per ixa via, haguerem tingut un fracàs electoral com una casa, hauriem cremat a la militància i ale a arribar a un cicle negatiu. Això no ho podem permetre i més quan apostem per una ruptura, les eleccions han de ser mitjà per creixer i dinamitzat el moviment independentista revolucinari, no presentar-se a l’aventura. Doncs veig una bona estratègia deslegitimar unes eleccions espanyoles en les que tenim les de perdre, si som hegemonics a nivell de política de carrer explotem-ho.