L'hivern, retallades i consciència de classe

De nou estem ací en un altre article d'opinió aquesta vegada parlaré arran de les mobilitzacions que han eixit al País Valencià a causa de les conseqüències de les retallades en l'educació fins arribar al punt de deixar a escoles i instituts sense poder gaudir de prestacions bàsiques com la calefacció i l'enllumenat. 

Anem a prendre diferents referències per arribar on volem arribar, una és la noticia de l'expulsió de l'alumne de l'IES Vila-roja d'Almassora arran de fer unes fotografies de la seua classe, on els seus companys van decidir anar a classe en mantes, una manera de protestar simpàtica i inofensiva. Veiem que l'excusa que dona la directora del centre és que dona mala imatge del centre, i hem pregunte que davant d'un deficit tant important d'infraestructures, et molesta el prestigi, que els teus alumnes no tinguen la possibilitat de no patir fred en hivern o de fer-ho sense llum. Però no és tracta simplement que aquesta directora li perda l'aparentar, sinó que podem observar clarament una motivació política en aquesta expulsió, totalment arbitraria. Jo hem pregunte realment si la gent que vota el PP, espere que no tota, siga tan sectària, que sols veja que tot és culpa del PSOE. Davant d'aquest fet, vull puntualitzar que no defense al PSOE, per mi son dues cares de la mateixa moneda són els partits del règim. Tornant al tema el que ens ocupa no entenc com una directora simplement no pensa que açò pot ajudar a que es solucione el seu problema d'infraestructures, podem dir que és el que passa quan no valorem com a societat els interessos col·lectius.

I no anant-mos massa lluny d'Almassora vorem que en Nules, també hi ha hagut mobilitzacions per part del professorat, incloent votants habituals del PP, fet que contrasta que no tots els votants són iguals, les coses com siguem, un altre tema seria valorar si son conseqüents en el partit que voten. Doncs simplement volia parlar del cas de  Nules per enllaçar la noticia d'un mitjà digital. Doncs d'ací el que realment ens interessa no és la noticia en si, ni tan sols la seua redacció, ni les intencions del diari en qüestió. El que ens interessa realment són els comentaris i vorem una tendència de certes persones, que no els agrada aquestes mobilitzacions, perquè les encapçalen professors, si amics ixos malvat funcionaris, que se passen tot el dia esmorzant i prenent café, i damunt que fan poques classes, encara tenen la barra de tindre tres mesos de vancances, en definitiva una casta de priviliegiats molt allunyats de la realitat de la gent treballadora. Doncs no amics els funcionaris son treballadors igual que vosaltres, i si tenen un treball qualificat o com vullgueu anomenar-lo, és perquè han estudiat, han passat unes oposicions i sempre han cobrat el mateix, inclus en aquells bons temps, on els treballadors no qualificats lligaven els gossos en llonganisses, que després torraven en el minúscul tros de jardinet, pel quan s'havien hipotecat el futur, pensanse que eren els nous rics, que gaudien del valencian way of life.  

Deixant ja el to irónic, possem-nos seriosos culpar als treballadors alienats, demostra l'altra cara de la moneda. És a dir que la lluita de classes l'estem perdent i l'anem a perdre si el poble treballador segueix lluitant per les molles. Però part de la culpa la te certa intel·lectualitat de pa sucat amb oli, pagada per la burgesia, s'ha entestat en repetir als quatre vents una vegada esborrada del mapa la URSS, que ja no existeixen les classes, almenys en Europa, el que existeix és gent amb més diners i gent amb menys. Aleshores ja tenim muntat un entramat pel qual els treballadors que cobren més que tu son motiu d'enveja i  de recels, però curiosament mai del qui te més, és a dir d'aquells que tenen els mitjans de producció, i que et roben feliçment el fruit del teu treball cada vegada a un preu més baix. Per això per trencar aquest aïllament entre les classes populars, el que hem de fer és recuperar la consciència de classe i açò de moment sols es pot fer mitjançant la pedagogia, també és veritat que en situacions de penúria com les actuals és més fàcil obrir els ulls als nostre companys de trinxera. Però per guanyar aquesta batalla als nostres enemics naturals (la burgesia) necessitem mitjans de comunicació propis que contesten a tot el seu entramat de manipulació i alienació.

Per això si som conscients que som un col·lectiu amb unes problemàtiques molt paregudes, i fem enpatia amb els nostres, sols sentim-nos de nou com una classe, que tenim consciència de que tenim enfront una altra classe que ens explota, de les maneres més subtils si voleu, però ens exploten. Cal clarificar la situació saber qui som nosaltres i qui son ells. Aleshores ja es podem plantejar les estrategies per afrontar en dignitat la lluita de classes, una lluita que hem de remuntar.

Assemblea oberta als moviments socials de Castelló

Diferents persones i organitzacions dels moviments socials castellonencs convoquem a una assemblea oberta per tal de tractar un posible calendari de mobilitzacions per als propers mesos amb l’objectiu de fer front a les reformes fiscals i laborals, així com les retallades socials que estem patint els darrers mesos, i que s’accentuaran en el futur inmediat.

Moviments socials i 15M:
El cicle de lluita iniciat el passat 15 de maig, que donà forma a espais populars i assemblearis de mobilització, va arrosegar multitud de persones a sortir als carrers i denunciar la gestió de la crisi que estaven fent els grans poders econòmics i polítics d’este país. En aquesta dinámica de lluita i mobilització hem participat i participem moltes persones que venim de llargues lluites socials, si bé és cert que invisibilitzades i reduides a minories actives, que hem coincidit amb moltes altres persones que, per raons diverses, es movien de forma decidida i contundent per primera vegada (o després de molts anys) als carrers.
Tal i com ha passat a altres territoris de l’estat, l’empenta i la força incial del moviment 15M com espai de lluita popular, ha anat perdent eixa vigorositat per diverses causes: inicial cobertura mediática i posterior invisibilització, cansament de moltes persones per seguir un ritme vertiginòs d’activisme, desencontres entre posicionaments front als objectius i mètodes de lluita, i en definitiva el normal desgast que implica una lluita de tanta intensitat durant mesos.

Pel que fa als diferents moviments socials i organitzacions que varem vore en el moviment 15M un espai de confluencia on compartiem bona part de les reivindicacions i motius d’indignació, si bé inicialment bona part de les persones integrants d’aquests ens varem volcar en donar forma, difussió i suport al moviment, és evident que l’evolució natural d’aquest no ha suposat la inicialment esperada fussió de totes les lluites i moviments en l’assemblea del 15M de Castelló (una qüestio comprensible en tot cas). Açò per diferents motius dels quals fem una breu menció:
- Per part de moltes persones membres de moviments socials i organtzacions no hem vist la suficient consistencia inicial en les formes d’organització i en el discurs de transformació social, sinò més bé un espai unitari amb sensibilitats diverses on a títol individual en principi totes les veus eren tingudes en compte. Per tant, un moviment complementari i popular on els individus amb diverses formes de pensar podem participar del debat i la reivindicació d’altres formes de govern i de sistema econòmic.
- En relació amb açò, a Castelló (igual que altres ciutats i territoris de l’estat) existeixen moviments socials i organitzacions de llarga trajectoria i de grans esforços i recursos invertits com per decidir precipitadament abandonar-los de forma irreversible. Aquest fet creiem que és sobradament comprensible, i que resta força i capacitats de cara al futur.
- En tot cas, es evident que compartim tot el món l’importància abrumadora de les mobilitzacions del 15M durant aquests mesos arreu de l’estat i del món, considerant especialmente el cas de Castelló, on feia molts anys que no es veien mobilitzacions tant importants.
- Al mateix temps, l’impacte d’aquestes mobilitzacions ha suposat una dinámica de qüestionament i autocrítica cap a les fórmes de lluita i d’organització tradicionals que provocaran que res torne a ser com avanç en aquest sentit, si bé hi ha certs procesos que han de ser lents i fer-se de forma conscient i eficaç. 

Arribant a aquest punt, considerant les relacions i les afinitats establertes entre el moviment del 15M i altres col.lectius i organitzacions locals, considerem que, si bé no és una proposta viable ignorar les dinàmiques de lluita i autoorganització anteriors al 15 de maig declarant-les inviables i obsoletes, sí que considerem que cal seguir avançant en els procesos de coordinació i de confluencia de totes les lluites socials en diversos terrenys que en aquests moments podem fer front a les retallades socials, reformes laborals, perduda de drets i expoli de les clases explotades i amb menys recursos econòmics.

Proposta de coordinació:
Es per aquests i altres motius que persones integrants de diferents col.lectius i organitzacions pertanyents als moviments socials castellonencs llancem la proposta de crear un espai unitari capaç no solament d’incoporar persones a títol individual, com l’assemblea del 15M local, sinó també d’establir nexes de col.laboració amb altres persones organitzades que no tenen temps per poder asumir l’activisme i la participació que implica l’assemblea 15M de Castelló. Aquesta formula ens permetria:
- No duplicar el temps que persones amb afinitat i ganes de treballar conjuntament hem de dedicar per estar organitzades i prendre decisions de cara a futures mobilitzacions.
- Poder abastir diferents lluites i sectors de conflicte que impliquen treballar amb intensitats i constàncies diferents, dificilment compatibles (però si complementaries) amb l’activisme a l’assemblea del 15M.
- Mantenir canals de comunicación i coordinació entre activistas, podent arribar a persones que no tenen disponibilitat a acudir a la plaça o el local setmanalment.
- Incrementar el poder de convocatoria de futures mobilitzacions.
- Fomentar el debat i l’intercanvi d’idees entre diferents models d’organització, de lluita i de proposta d’alternatives front la crisi.
- Promoure formes de coordinació i lluita conjunta similars a les que altres territoris i assemblees del 15M están desenvolupant, com el cas d’espais unitaris amb centres socials, afectats per les hipoteques, sindicats de base, grups ecologistes, en defensa dels serveis públics, etc.

En aquest context, entenem que davant els temps que ens venen a sobre cal tenir la capacitat d’enteniment, la flexibilitat per deixar de banda les trinxeres particulars fent un front comú, sense perdre allò que ens dona fortaleza i respectant l’autonomia i les diferents sensibilitats de cada persona i col.lectiu.
Per això, proposem una primera pressa de contacte per tal que les persones i organitzacions decidides a fer front a les properes retallades en materia de drets socials, econòmics i laborals, i a proposar vies més justes per fer front a la crisi en la que ens han clavat les clases dirigents, ens trobem i valorem la possibiltat de posar en marxa un calendari de mobilització i denuncia conjunta.
La nostra proposta és una trobada per als propers die 18 de gener, bé al Casal Popular, al Casal Popular per poder parlar i debatre quines possibilitats tenim de cara al futur de forma conjunta.

Tot està per fer. No tenim res a perdre i sí molt a guanyar.