Festivern 11-12

Ja està ací el Festivern, un dels festivals més consagrats al País Valencià, podem dir que en l'oferta d'ocí que hi ha la nit de Cap d'any, demostra que anar de concert en aquesta nit és possible no cal anar solament de Discoteca a uns preus desorbitats, solament perquè és una nit amb uns preus també desorbitats, que no mostren cap tipus d'espectacle que pague la pena. En canvi tenim l'alternativa del Festivern, que és dues nits de concerts de música en valencià i en altres llengues amb diferents estils.

Per aixó vos deixem l'informació del festivern

30 de desembre

• Arthur Caravan
• Feliu Ventura
• Voltor
• Atzembla
• Termofrigidus

31 de Desembre

• Arrap
• La Pegatina
• Obrint Pas
• La Raíz
• New York Ska Jazz Ensemble
• Panoramix
• Dj Panxo
• Dj Plan-B

La Unitat Popular al País Valencià

En aquest títol tan cridaner comencem un article, que el que pretén és analitzar la situació del País Valencià des de la perspectiva de l'Esquerra Independentista. Primer de tot dir que la situació com a moviment ha millorat respecte els anys, però seguim estant en un punt mort, seguim en un gueto. Analitzar les causes són un poc complicades, però començaré amb la idea que tenim molta gent del nostre propi país, i les diferents postures oposades que s'encontren. 

Realment que entenem pel País Valencià? i pels Països Catalans? veig que es un tema que arran de la famosa Batalla de València no va quedar tancat i sempre torna. És un tema sobretot identitari de símbols i identitats enfrontades, que crec que és inevitable resoldre en tot l'espectre polític valencià més o menys amb sensibilitat nacional i progressistes, més que res per posar alguna etiqueta. Veiem aleshores diferents concepcions veiem que hi ha posicions que consideren que el País Valencià és simplement el sud de Catalunya i que s'hauria de suprimir la seua personalitat pròpia en favor d'uns PPCC, on sols tingueren cabuda les comarques. Tenim un altra visió del País Valencià, que accepta que és una nació i que la seua prioritat ha de ser la independència de la nació valenciana i si de cas ja es faria una futura federació amb la resta de PPCC. Diriem que aquestes dues postures son la cara i la creu, encara que som conscients que hi ha d'altres intermèdies, que és on podriem ubicar el projecte de PV de l'EI, és a dir acceptem que la nació son els PPCC, però que en el seu sí te diferents territoris amb personalitat pròpia com seria el cas del PV, que degut al context històric del projecte imperialista espanyol han dut a ser un país esquarterat amb diferent velocitats. 

Per a mi personalment la postura més lògica seria la de l'EI, ja no ho dic en termes corporativistes que no m'han agradat mai, sinó perquè entén el projecte de PPCC com enfrontat a l'Estat opressor i que entén la diversitat del nostre poble. Però a la llarga no ha servit de molt l'estratègia de la defensa a ultrança dels PPCC i la reivindicació com als que hem dut endavant la flama de la nació sencera. I encontrar un perquè ens pot ajudar a veure que ens ha dut aquest punt. Un dels fets indiscutibles és l'espanyolisme que impera al PV, en forma de blaverisme que ha fet que en la població es veja com a negatiu tota relació amb els nostre veïns del nord. Hi davant d'aquesta realitat social a la població valenciana no pots entrar directament dient tu vius als PPCC, remarcant sempre aquesta realitat que no que viu al PV i no a Espanya, perquè a la llarga el primer pas per ser PPCC és ser PV, tal com dia Joan Fuster. I ser PV ha de ser incompatible en ser espanyol, eixa és la feina primordial que hem de fer sentir a la nostra població, que no son ni Comunidad, ni Levante español. 

Després d'aquesta reflexió volia comparar tot açò amb l'auge de marca Compromís i perquè ha generat una predisposició favorable en la població valenciana. L'anàlisi dels seus encerts seràn més en  clau nacional que social, molts es tiren les mans al cap perquè la unió del Bloc i Iniciativa (una escissió d'EU), han generat un discurs agradable entre la progressia valenciana, i en la població general, pel fet del que ells anomenen valencianisme de construcció. I aquest valencianisme de construcció en que consisteix, doncs en definitiva en fer certes concessions a una branca del nacionalisme valencià que en molts sectors se'l consideraria neo-blaver, i en sumar esforços per a la construcció del País Valencià, en lloc simplement d'enfrontar projectes més o menys pareguts. En aquesta idea simple el que és tracta és de construir la identitat dels valencians i valencianes del segle XXI, i construir aquesta nova identitat suposa superar la Batalla de València trencar amb aquest mur que ens hem posat nosaltres mateixa en molts casos. I en açò vull dir que Compromís és la panacea i ens hem d'unir a aquest projecte, la resposta clara és no. I no per mania, sinó perquè l'espai de l'EI és un altre, nosaltres hem de ser l'esquerra rupturista hem d'encarnar el projecte de la Unitat Popular i Compromís no ens du a la Unitat Popular, ens du a una reflexió sobre com ens hem d'articular les classes populats valencianes. La idea és superar tot açò i el que és un projecte electoral descafeinat tant en allò social i nacional, donar-li una nova embranzida. 

Jo crec fermament que hem d'anar als debats sobre les banderes, que tant ens han dividit i superar-los en definitiva no ser hermètics fer confrontació ideològica i utilitzar la dialèctica i recuperar els nostres símbols. Això passa per acceptar la controvertida reial senyera de València, que continua alçant velles passions, hem de discutir si ha de ser la bandera de tots els valencians o sols de la ciutat de València. Jo crec que ha de ser privativa de la ciutat, encara que historicament pot ser interpretat de diverses maneres. Crec que recuperant els simbols estrictament valencians i sumant-los als que son considerats dels partidaris pro-PPCC estem desarmant al blaverisme, fem que se lleve la seua careta i que es presente en la seua vertadera forma feixisme espanyolista. Seria una manera d'acabar amb els debats, així com recuperar festes popular segrestades pel regionalisme com les falles, hem de fer notar la pressencia, dels nostres símbols, la nostra llengua i la nostra música en totes les festes populars, però en les falles especialment perquè pareix patrimoni exclusiu de la dreta i no ho podem permetre.

Per tot aixó hem d'engegar espais on es puguen dur aquestos debats, ja no únicament al si del nostre moviment, sinó de tots els moviment rupturistes i amb sensibilitat nacional. És d'aquesta manera com es construeix la Unitat Popular, almenys des del meu punt de vista.