Els kostris de kellog’s

 

Comencem aquesta entrada amb un tema polèmic i amb un títol suggeridor. El tema que ens ocupa son els costres, quissoflautes(perroflautas) o antigament dit els lúmpens. Tot açò ve pel trist paper que estan jugant en el moviment del 15M, moviment que alberga tot tipus de dubtes com a agent revolucionari, però aquest no serà el tema central d’aquest escrit, sinó el seu paper en tot açò i els esdeveniments en la Plaça Catalunya.

Primer de tot dir que com tots sabeu des de ja fa un temps en plaça Catalunya (Barcelona), s’ha dut endavant una acampada reivindicativa per tal de reclamar els drets socials que han anat furtant al poble la banca, la casta política i la banca, en definitiva estem parlant de que les víctimes del capitalisme estan començant a despertar de la seua alienació. Dins d’aquest procés en molts llocs s’està veient que és molt simbòlic i molt bonic resistir en una plaça i dormir allí tots els dies, però és inviable per continuar la lluita, si es pretén que aquesta lluita continue endavant i no siga una experiència més, sinó l’estadi anterior d’un canvi profund en la societat.

Aleshores dins d’aquest debat veiem que a aquest heterogeni moviment s’uneix el lumpen de tota la vida, però ara revestits d’una estètica punk i infiltrats en el moviment okupa, de fet veiem com aquests elements comencen anar a la plaça i demostrant les poques idees que professen decideixen deslegitimar l’acampadabcn i produeixen un trencament, però no per donar-li un caire revolucionari ni rupturista, sinó per apoderar-se d’aquest espai alliberat temporalment erigir-se com als seus gestors i decidir a qui donen i a qui no donen permís per difondre la seua lluita. Aquest no és el punt més flagrant de tot l’assumpte, sinó que el seu primer acte com a acampada autònoma siga la realització de l’antisonar, una famosa rave alternativa al festival comercial de música electrònica de Barcelona, açò que significa, doncs caure en la marginalitat més absoluta, aconseguir el rebuig de gran part de la societat. El tema és que aquesta gent pretenen fer d’una festa on es consumeixen grans quantitats de drogues i afavoreix l’alienació personal com a individus transformadors, a més que legitima el consum massiu d’estupefaents model típic del capitalisme informal. A tot aquest muntatge li volen donar un caire revolucionari, quant és del més contrarevolucionari que existeix.

Aquests fets obren un debat interessant realment el lúmpen-proletariat és un subjecte revolucionari o és completament reaccionari. El problema és si els considerem enemics i els combatem per tots els mitjans, és una opció que han contemplat els moviments socials de Barcelona, de fet no és estrany vore algun enfrontament entre okupes i costres, entenent als okupes com aquells que creen espais alliberats, que s’integren en el barri i fan activitats trencant la legitimitat de la propietat privada, no com les cases okupades del costres, que es poden considerar com llocs on la gent va simplement de festa. També està la possibilitat d’aïllar-los estratègicament en la nostra lluita cap a un nou model de societat socialista, però una vegada assolida buscar una solució per a ells, es podien fer centres de desintoxicació, ja que moltes vegades simplement no son persones lliures, sinó que tenen una malaltia.