Concert solidari contra el tancament de TV3

Una de les bases d’aquesta campanya és el concert solidari que celebrarem el dia 12 de gener a les 23:00 al Japan Rock Club de Vila-real (www.japanrockclub.com) amb grups com:

Pau Alabajos i els músics furtius (www.paualabajos.com): Cantautor que és una de les joves veus més emergents de la música en valencià i que vindrà a Vila-real a estrenar en concert alguns dels temes del seu nou disc.

Agraviats (www.agraviats.net): Un dels grups amb més força de les nostres comarques, amb la seua música mestissa i potent. Ja han tret dos discs i han tocat en festivals amb prestigi, l’últim d’ells el Festivern, aquest cap d’any.

Malagäna (www.myspace.com/malaganaska): Grup ska amb gran projecció en el panorama musical en valencià. Joventut i energia dalt de l’escenari. Acaben d’estrenar el seu nou disc “l’Ona Dissident”

Almorranes Garrapinyaes (www.almorranesgarrapinyaes.com): Aquestos joves de Vila-real i Betxí han aparegut amb força i en pocs anys han acumulat una gran experiència dalt dels escenaris, la festa esta assegurada.

El preu de l’entrada serà de 6 euros i la recaptació del concert es donarà íntegrament a Acció Cultural del País Valencià per col•laborar en el pagament de la injusta multa de 300.000€ que li ha imposat la Generalitat Valenciana per mantenir durant 20 anys els repetidors de TV3 a les nostres terres.
Us esperem a totes i a tots aquest dissabte per cridar ben fort als que ens volen censurar:
No me toques el Bartolo!

Jornada de lluita pels 300 anys a Vila-real.

12 de gener

Vila-real: socarrada, però no vençuda

Per al pròxim dissabte 12 de gener, aniversari de l’incendi de Vila-real durant la Guerra de Successió, la Comissió Comarcal dels “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” –campanya unitària de l’Esquerra Independentista, impulsada per l’AJPB, la COS, Endavant, Maulets i el SEPC– hem convocat, amb la col·laboració de les penyes futbolístiques Borratxots i Estel Groc, una cercavila reivindicativa que, partint a les 12 H. de la placa commemorativa “en record dels herois del nostre poble morts en de-fensa dels Furs i les llibertats valencianes” (situada al final del C / Major Sant Jaume, can-tonada amb Pere III), recorrerà els carrers del centre fins arribar a la Torre Motxa, l’única part de la ciutat medieval que va sobreviure a la cremà, on retrem homenatge als nostres heroics avantpassats, els defensors de la vila.

El 12 de gener de 1706 representa, tot i el tràgic desenllaç d’aquella jornada, una de les pàgines més brillants de la història de Vila-real; i les vila-realenques d’avui dia podem es-tar ben orgulloses de la gesta dels nostres avis, els quals únicament van poder ser derrotats mitjançant la més miserable de les traïcions… Repassem un poc la història: el Conde de las Torres, un altre “dimoni emplomat” i “incendiari malababa”, volia fer-se perdonar an-tigues vel·leitats austriacistes i va suposar que les convulsions creades per la revolta antise-nyorial dels maulets li facilitarien guanyar el Regne de València per a la causa borbònica; però, veient que els únics resultats de la seua ràtzia eren sengles fracassos a Peníscola i Sant Mateu, i adonant-se’n del perill que corria la seua reputació, necessitava urgentment un triomf fàcil i va elegir com a víctima de la seua venjança el nostre poble (que es trobava indefens, sense guarnició militar i sense més protecció que la fèrria voluntat de resistència exhibida pels seus habitants). Això no obstant, després de tot un dia d’incessant combat, en el que ancians i dones es van batre amb el mateix coratge i efectivitat que els joves mi-quelets, l’exèrcit castellà –a pesar de gaudir d’una aclaparadora superioritat– només va po-der doblegar l’acarnissada defensa dels vilatans valent-se d’un deshonrós ardit: pretextant raons humanitàries (que els seus ferits pogueren rebre millor atenció mèdica) va aconse-guir que li obrírem les portes i –ai!– va desencadenar un espantós carnatge… Segons la pròpia declaració d’un cronista botifler, “entraron por todas partes matando, quemando y saqueando: ni las venerables canas del decrépito anciano, ni el tierno carmín de la rubo-rosa doncella, ni el llanto de la madre cariñosa que apretaba contra su seno el hijo de sus entrañas, ni el sagrado recinto de la casa del Señor pudieron detener en su sed de vengan-za a la desenfrenada soldadesca”. Més de 300 morts i uns 200 presoners (és a dir, una quarta part del cens de l’època), a més de l’“universal incendi”, provocat de forma absolu-tament gratuïta quan ja havien acabat la batalla i el saqueig, és el balanç d’aquella trista acció, que havia de servir de “general escarmiento” per a tot el país: després d’“el desgra-ciat cas de Vila-real” totes les viles austriacistes ja sabien què podien esperar del Borbó.

Avui, 302 anys després, nosaltres, que volem ser dignes de la nostra herència i no ens conformem amb un vergonyós Estatut de quarta categoria com a compensació per les lli-bertats perdudes, continuem cridant –igual que ho feien aquells camperols ravalers– “ni Espanya ni França, sinó visca la terra y muyra malgovern”. Que el seu exemple ser-visca d’estímul i inspiració perquè les vila-realenques d’avui dia puguem prosseguir amb la llarga lluita que ha d’acabar portant-nos als camps elisis de la llibertat nacional i la justí-cia social!

Ni Àustries ni Borbons! Visca Basset i visca la Terra!!

Comissió comarcal dels “300 ANYS D’OCUPACIÓ, 300 ANYS DE RESISTÈNCIA”

Vila-real, gener de 2008