Desperta Ferro-Segueu Arran

Desperta Ferro és un dels millors grups d'Oi! dels Països Catalans utilitzant un estil molt acurat amb bons cors de fons, unes guitarres que sonen potents alhora que netes, un bon ritme de bateria unit a una bona veu que li dona l'equilibri perfecte aquest nou cd. I respecte a les tematiques cal destacar la seua desmarcació del temes tipics del Oi! aixi observem com es un grup que no apareix quasi la paraula skinhead en les seues lletres que és la caracteristica de molts grups d'Oi! de l'estat espanyol, parlen de temes de lluita i nacionals, cal remarcar el tema dels Angelets de la Terra, Inscrit a la memoria.

També trobem nombroses col·laboracions com Alex d'Inadaptats o Josep Answer entre d'altres.



http://www.megaupload.com/es/?d=X8DE3LJG

Kommintern

Ací vorem la maketa del primer grup de Rock Proletari dels Països Catalans. On trobem temes que crítiquen als costres, temes d'exaltació sovietica, sobre Palestina. Tot aço unit a un bon nivell músical i amb constants introduccions amb redobles que recorden als tambors de guerra. En definitiva simplement rock a favor del socialime.

http://www.stage.fm/kommintern

Betagarri-Hamaika Gara

Betagarri és una banda Euskadi , ja amb anys en el moviment Ska-Punk , bén alegre , festera i combativa . Aquest és l'ultim album de la seva trajectòria tret l'any passat , sincerament en aquest disc han millorat musicalment , i politicamente també . Aquesta és una banda d'esquerra , que en discs antics ha tret fins i tot la internacional en ska; bé aqui els deixo amb aquest grup revolucionari .

http://www.gigasize.com/get.php/-1099925371/Betagarri_-_Hamaika_gara.rar

Negu Gorriak-Hipokrisari Stop

Ara toca un cd de la mítica banda d'ska-Hardcore d'euskadi Negu Gorriak, aquest cd es tracta d'un directe en Bilbo. On podem trobar una bona mostra de les millors cançons de la banda.

http://www.gigasize.com/get.php/-1099920337/1994_-_Hipokrisiari_Stop__Bilbo_93-X-30.rar

Banda Bassotti-Ultim disc

Ací tenim l'ultim disc dels Banda Bassotti anomenat Vecchi Cani Bastardi. On trobarem la mateixa canya ska-punk amb una bona secció de vents, Que més afegir d'una de les millors bandes d'ska comunista europees. Sols recordar que en Desembre fan dos concerts al País Valencià el 22 de desembre a la Salatal (Vila-real) i el 31 de Desembre al Festivern(Benifairó de la Valldigna).

http://www.uploading.com/files/HV176IFV/Banda_bassotti___vechi_cani_bastardi.rar.html

Non Servium a Castelló

A tots els amants de la música Oi! ja ho sabeu, tots al centre social CSO ROKETES. Aquest concert està relacionat amb una marcha per la ciutat de Castelló contra el feixisme, que comença a les 19h a la plaça la farola.

Després a les 22:30h comença el concert amb les següents grups:

• Non Servium(Oi! Madrid)


• Adversión(Street-Punk Mostoles)


• MenosPrecio(Punk-Oi! Mostoles)


• Abuso de Poder(Street-Punk Vila-real)

El preu serà de 7€ i ho organitza les BAF de Castelló(Brigades Anti Feixistes)

II Festival Franz Bamba

Encentem aquesta nova secció anunciant els concerts del rotllo i començem amb el segon Franz Bamba un concert de música rock que fan Nules, començen tocant dos grups de Burriana a les 18:00 i després torna a començar a les 20:00 o a les 21:00 amb FIRESTORM, ATRAKO, SUMMUM, ALMORRANES GARRAPINYADES y MIEDO ESCENIKO. En el concert es vendran entrepans i birres a preus populars.

Dels grups que actuen el grup estrella és ALMORRANES GARRAPINYAES amb el seu ska-punk cantat en català i amb ràbia, però sense renunciar a les cançons festives. És a dir que la festa està servida.

Per a més info: http://www.festivalfranzbamba.tk/

Skinheads- part 2

En veure que el punk va agafar un to molt comercial i perdrà les seves arrels, (d’aquí vé la mítica frase “punk is dead” és a dir, el punk està mort, i la frase resposta, per part dels punks actuals que és “punk’s not dead” o en català, el punk no ha mort) quan els seus principals grups fitxaran per grans discogràfiques molts skins decideixen fer la seva pròpia corrent del punk.
Aquesta nova corrent del punk es dirà street-punk(punk del carrer) o reality punk (punk de la realitat) i més tard serà anomenat Oi! (que deriva de “Hoi you!” que en el llenguatge vulgar dels barris baixos anglesos ,anomenat cockney, voldria dir quelcom semblant a “ei tu!”) i reunirà els skins , però també els punks que es resistien a la nova corrent comercial de la música punk. El nom d’Oi! a aquesta nova corrent del punk el posarà el periodista Gary Bushell, columnista de la revista musical de Londres anomenada Sounds. Algunes de les bandes d’Oi! originals més importants seran Cockney Rejects, Angelic Upstarts i Sham 69.Altres bandes importants seràn The Last Resort i 4 skins. Molts dels skins que havien deixat el moviment o que s’havien convertit en “suedeheads” tornaran a calçar-se les botes per tornar a l’escena skin.
Es crearà un vincle que unirà punks i skins, i moltes cançons de grups d’Oi! parlaran (i a hores d’ara encara molts grups en parlen) de la unió de punks i skins com a referent del jovent de les classes més baixes. És també en aquest moment quan hi ha una segona explosió de l’ska l’anomenada Two Tone, concretament l’any 1979.Es va anomenar així perquè va ser una discogràfica amb aquest nom que va aglutinar els grups pioners de ska del moment. Aquí van néixer grups com Madness, The Beat, The Bodysnatchers… Es podrà dir que això va suposar el naixement de l’ska modern.
Two Tone significava la unió entre blancs i negres (dos tons).
La música de la Two Tone era majoritàriament versions de clàssics del reggae i de l’ska amb un ritme una mica més accelerat, potser influenciat per el naixement del punk. El que va diferenciar més l’ska de la Two Tone amb el dels principis és, que aquest era totalment fet al Regne Unit, tot i que molts dels músics eren immigrants jamaicans. L’objectiu era tocar una música moderna però sense renunciar a les arrels dels ritmes jamaicans, evitant que aquestes es perdessin per aportar-hi elements massa innovadors. Les lletres van recolzar-se en el punk i llençaran un missatge de denúncia social. Alguns grups es van deixar influenciar pel pop i van canviar d’estil musical, d’altres van desaparèixer i d’altres encara segueixen fent ska avui en dia.
En aquest moment molts joves skins es deixen emportar per la ideologia d’ultradreta de diferents partits i grupuscles com ara el National Front, el British Movement i l’hereu dem National Front, el British National Party, empesos per la mort de molts companys seus per sobredosi, o per els problemes que tenien amb la immigració paquistanesa, oblidant els orígens en part jamaicans del moviment skin. També és important dir que l’onada d’immigració que rebia la Gran Bretanya en aquell moment era molt forta i que el partit conservador, que és un dels partits tradicionals britànics s’estaven posant en contra d’aquesta onada d’immigració. Això també tindrà la seva repercussió en l’àmbit musical, quan es crearà una variant de l’Oi! anomenada R.A.C l’any 1979 (rock against comunism, és a dir rock contra el comunisme).
El màxim exponent d’aquesta música serà el grup Skrewdriver (tornavís en anglès, que volia simbolitzar tot allò relacionat amb el món obrer)el líder dels quals era Ian Stuart Donaldson . Al principi aquesta banda era apolítica i tenia com a influencies musicals The Who, The Jam i Rolling Stones.
Més tard es convertiran en una banda Oi! qualsevol, més aviat mediocre, però el fet que comencessin a tenir contactes amb membres del National Front va fer que quan les principals bandes d’Oi! es van desmarcar del moviment nazi ells no ho fessin i això els va facilitar el suport dels caps rapats feixistes .
Aviat Ian Stuart va crear, juntament amb el National Front, que era conscient que aquest música aconseguiria nous adeptes per a la causa neonazi entre els més joves, una discogràfica anomenada “White Noise Records”. El mateix Stuart va dir: “un pamflet el llegeixes i el tires a les escombraries, una cançó la repeteixes una i una altre vegada”.
Altres grups importants de R.A.C. a nivell mundial seran Skullhead, No Remorse, Legion 88...etc. S’estendran arreu d’Europa i de tots els territoris amb població blanca, com ara els Estats Units, Oceania o algunes zones de Sud Amèrica .

La música R.A.C. poc a poc deixarà de ser només Oi! i entrarà dins de sons més metal, en alguns casos , i en altres casos seran ritmes més propers al Rock & Roll. Això farà que el moviment skin neonazi s’acabi d’allunyar del tot dels orígens del moviment skin basat primer en la música negra jamaicana i després en el punk. Es pot dir que el R.A.C. actualment no es basa en un sol estil musical, sino que es tracta d’unes sigles que engloben diferents variants del rock però que tenen en comú les lletres anticomunistes i racistes.
El moviment skinhead neonazi rebutjarà l’aliança dels skins amb els punks a causa del consum de drogues per part dels punks.

Mentrestant la societat de l’època tornava a carregar contra els skins, aquest cop acusant-los de tenir una ideologia neonazi, fet que només era cert en una part, ja que molts skins s’havien mantingut fidels als seus orígens no racistes.
L’ska ,en principi, per la seva condició de música negra, i perquè molts components dels grups eren negres, va quedar apartat del moviment neonazi ,encara que, el grup Madness si que s’hi va relacionar a causa de que un dels seus components era amic de Ian Stuart de Skrewdriver.
Tot i això, en els concerts de ska no es va prohibir l’entrada als skins neonazis, perquè els components dels grups deien que preferien convèncer a la gent del moviment neonazi de que estaven equivocats , abans de tancar-los les portes i donar-los motius per al seu racisme.
La premsa de l’època va associar tot el que era skinheads amb moviment neonazi. Un exemple d’aquesta manipulació va ser una foto dels The Selecter (grup de ska) acompanyada de la frase “no ballis amb els siegheilers” (“sieg heil!” és un eslògan nazi), tenint en compte que
Aquest grup només tenia un component blanc i tots els altres eren negres.
A l’escena Oi!, grups com ara els Sham 69 i els Angelic Upstarts crearan el R.A.R (rock against racism, és a dir, rock contra el racisme) per tal de netejar la imatge del moviment skin i desvincular-la de tota ideologia racista ja que grups musicals certament no feixistes encara venien seguits per skins propers al National Front.
A primers dels 80 sortiran noves bandes d’Oi ! com ara els The Bussiness, Combat 84, Infa Riot, etc i a mitjans del 80 hi haurà un nou revival de l’ska seguint els passos de la Two Tone, amb grups com The Toasters o The Busters, aquests ja amb la majoria dels seus components blancs. La variant alemanya, per exemple, va consistir en accelerar el ritme provinent de la Two Tone, en canvi altres bandes van decidir retornar als orígens.

Organitzacions d’skins

El 1984 a Estats Units es crea el S.H.A.R.P.(les sigles volen dir skinheads contra el prejudici racial en anglès) que és una organització de skins anti-racistes que pretenen retornar als orígens del moviment skinhead des de l’apoliticisme i l’antiracisme. Aquest moviment agafarà com a símbol el de la discogràfica Trojan, de música jamaicana que és un casc troià. Aquest moviment no és una organització política, sino que desitja ajuntar tots els skinheads antiracistes per reivindicar el moviment skin com un moviment no racista i pretén netejar la imatge que tenen els skins amb el tema de la violència gratuïta. De fet, una de les normes del SHARP és no agredir a ningú que no t’hagi agredit físicament o verbalment.
El SHARP s’introduirà a Europa el 1985 de la mà de Roddy Moreno, membre d’un conegut grup d’Oi!, els Oppressed.
emblema de Trojan i la seva posterior reconversió en el de S.H.A.R.P .

El 1993 es crearà a Nova York el RASH (Red & Anaschist Skin Heads), que és una confederació internacional de skinheads comunistes i anarquistes. També seran antiracistes però fugiran de l’apoliticisme del SHARP. Aquest cop és el primer que es parla de skins comunistes d’una forma organitzada tot i que molt abans ja se n’havia parlat ja que el comunisme era una ideologia important dins dels barris obrers anglesos i per tant també va afectar els skinheads. Es pot dir que els primers skins comunistes van aparèixer a tres llocs a la vegada: a Euskadi, a Anglaterra i França. Al País Basc tot el moviment va néixer al voltant del grup musical Kortatu que practicava tant Oi!, com punk , passant per l’ska tot i que s’els va etiquetar com a “rock radical basc” i aquesta etiqueta la van portar molts altres grups posteriors amb idees polítiques semblants. Les seves lletres eren tant en basc com en castellà i les seves lletres es basaven en defensar la identitat del País Basc. A Anglaterra la banda musical The Redskins va ser la primera en denominar-se skinhead i comunista i el seu ritme estava basat en el soul , amb punk i rock barrejat. Aquesta banda va néixer el 1981 però amb un altre nom, No-Swastikas, que també tenia un contingut antifeixista. El 1986 van ser entrevistats per Eva Kowalski a Londres. Una resposta de Chris, membre del grup va ser força similar a la frase que abans s’ha esmentat de Ian Stuart sobre l’utilitat de la música en la política. Concretament va dir: “és més fàcil anar a un concert dels Redskins que comprar el diari The Socialist Worker”, això vindria a ser el mateix que va dir Ian Stuart però aplicat a l’esquerra política. Els membres del grup es dedicaven els dissabtes pel matí a vendre aquest diari que era una publicació del partit del qual éren militants anomenat Socialist Workers Party , que era un partit trotskista . Sovint els seus concerts eren rebentats per skins neonazis. A França el moviment Redskin va aparèixer al voltant de la banda musical Beurier Noir i també van apareixer diferents organitzacions d’skins comunitses que les seves accions es basaven en perseguir els skins neonazis i garantir la seguretat en els actes de l’esquerra comunista. Tots ells practicaven esports de combat i van dificultar molt durant un temps l’acció dels grups d’ultradreta a França.
Tornant al RASH, cal dir que a la seva declaració de principis consideren la cultura skinhead multirracial i de classe obrera i consideren que “els nazis son només la punta de l’iceberg d’una falsa democràcia i imperialista que els utilitza com a eina de repressió”. Pretén unir a tots els skinheads antifeixistes superant les divergències polítiques, mantenir autonomia davant de qualsevol partit o organització, autogestionar-se i col·laborar amb altres organitzacions antifeixistes. Diuen recolzar la lluita per qualsevol mitjà contra la destrucció de la cultura skinhead, el boicot a la venda de material feixista, la solidaritat amb les víctimes d’agressions nazis, la sindicalització, les cases okupades i la lluita organitzada contra la violència policial i contra els enemics de la classe obrera.
Les dues grans organitzacions a escala mundial d’skins neonazis seran Blood & Honour i Hammerskins. Aquestes organitzacions, igual que el S.H.A.R.P. i el R.A.S.H. també estan organitzades per diferents seccions a cada país on estan implantades.

A casa nostra...
El moviment skin va entrar a la península a través de Catalunya i del País Basc, en part per ser les zones peninsulars més properes a la resta d’Europa i , d’altra banda, per la situació política que hi podíem i hi podem trobar. El look skinhead es va introduir a Catalunya per mitjà dels caps rapats francesos que estiuejaven a la Costa Brava i en el cas del País Basc va ser a causa de l’evolució de l’escena punk local, exactament el mateix que va passar a l’anglesa, fet que ja s’ha explicat anteriorment. A Barcelona començaran a aparèixer un bon nombre de seguidors de l’ska però s’havien de conformar amb escoltar bandes estrangeres.

Ska + català: Skatalà
Davant de la necessitat de una escena ska pròpia l’estiu del 1985 es forma la primera banda catalana de música ska, i el seu nom serà Skatalà . Els components provenien majoritàriament de bandes punk de l’escena barcelonina. Podríem dir que, a Catalunya, el moviment skin i el punk seran paral·lels. Al principi només faràn versions de grups d’Oi! i ska anglesos però aviat trauran el seu repertori. L’any 1987 gravaran la seva primera maqueta anomenada “Fent d’aquí” amb cançons Oi! i ska. Aviat també aconseguiren suport al País Basc i fins i tot compartiren cartell amb Kortatu una banda nacionalista basca (el cantant, Fermín Muguruza, és militant de Batasuna) que era el principal referent dels skins de tot l’Estat espanyol. També van tocar per tot França .Tot i actuar en alguna ocasió per el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), un col·lectiu de l’esquerra independentista catalana extraparlamentària, i per altres col·lectius d’esquerres com ara l’ateneu de Nou Barris o en una festa anti OTAN no aconseguiren dissociar-se dels suposats lligams amb l’extrema dreta, que els atorgava la premsa i que, per descomptat, eren inexistents. Les seves lletres anaven carregades d’ironia i humor. El grup se separa l’any 1988 i no es torna a ajuntar fins al 1991. El 1993 editaran el seu primer CD anomenat “Borinot, borinot” , a partir d’aquest disc deixaran de banda els sons Oi! per centrar-se amb l’ska més proper a la Two Tone tot i que en els concerts seguiran fent cançons Oi!. El seguirà el 1995 el CD anomenat “un de nou” i ja per acabar, l’any 1998 sortirà el seu CD gravat en concert anomenat “in concerto” que va ser enregistrat a Itàlia, concretament a Pàdua. Els hereus més directes de Skatalà seran els Dr. Calypso que compartirà algun membre amb Skatalà. És una banda nascuda el 1989, tot i que no editaran cap CD fins al 1993, i que actualment és la principal banda de ska catalana amb 5 discos. Aquest grup serà el que farà de teloner a les bandes jamaicanes de ska i reggae més importants com ara Skatalites quan visiten Barcelona.

Un dels membres de Skatalà al deixar el grup fundarà “FBI skazine”, una revista gratuïta dedicada al món de l’ska i que es pot trobar a les botigues especialitzades en aquest tipus de música. En aquesta revista hi ha articles sobre l’historia de l’ska, crítiques a discos, propaganda de roba skinhead ...etc. Cal dir que ni Skatalà ni Dr.Calypso seran seguits per els skins nazis ni “FBI skazine” el llegiran els nacional socialistes, perquè cal tenir en compte que els neonazis no segueixen la música ska ni reggae al ser música negra, i també perquè la música ska sovint té lletres antifeixistes. Altres grups importants d’ska dins l’escena de l’Estat Espanyol seran els Komando Moriles de la Bisbal d’Empordà, els bascos Skalariak i Betagarri o els valencians Skaparràpid. Tornant als inicis del moviment skin a Catalunya i a l’Estat espanyol , els discs de ska i Oi! no seran promocionats per les grans discogràfiques i s’hauran de fer discogràfiques independents, sovint regentades per skinheads, que editaran els discs dels grups de ska i Oi!. Alguns exemples d’aquestes discogràfiques son l’eivissenca Bronco Bullfrog, també Capità Swing, Al·leluia Records, Liquidator, Ska Town, Plàstic Disc...

Decibelios, els precursors

Una mica abans de la aparició de Skatalà, també a Catalunya, el febrer de 1980 van aparèixer els Decibelios. El fet que ho expliqui desordenat és que primer he volgut explicar l’escena ska i després la escena Oi! que és l’ordre en el que van aparèixer a Anglaterra, però aquí no es va seguir aquest ordre ja que va arribar una escena ja construïda i per tant va arribar tot paral·lelament. Decibelios va ser la primera banda catalana i també de l’Estat espanyol formada íntegrament per skinheads (també Skatalà tenia algun membre skinhead), tot i que al principi no ho eren, i que es va dedicar a fer Oi! tot i que després també van fer ska. L’any 1982 enregistraran el seu primer senzill anomenat “Paletas putrefactos”. Els seus concerts es caracteritzaven pel seus espectacles dalt de l’escenari que incloïen visceres d’animals algunes vegades i una actitud provocadora. L’any 1983 editen el seu segon senzill anomenat “Paletas... y bolingas”. Serà a partir d’aquí que tots els membres del grup adoptaran l’estètica skinhead que fins aleshores només tenia el cantant. Aviat Decibelios també triomfaran a la resta de l’Estat i sobretot a Euskadi que és on l’escena skin també tindrà força implantació i també compartiran escenari amb els bascos Kortatu tal com faran Skatalà. El 1984 apareix el seu primer llarga durada anomenat “Caldo de pollo” de nou amb unes lletres amb els temes més repetits pels grups musicals skinheads com ara la classe obrera, la violència, la cervesa...etc. El 1985 trauran un mini LP anomenat “Oi!” amb el seu himne Kaos, una versió en castellà de una cançó de la banda anglesa The 4 Skins i que es convertirà en un himne pels skins de tot l’estat. L’any 1986 van treure el disc “vacaciones en el Prat” en el que es deixava més de banda el so Oi! i es passaven als ritmes caribenys de l’ska. Més tard, l’any 1988 surt el seu disc “Vivo’s 88” gravat a la sala Zeleste de Barcelona i un any després sortirà “Con el tiempo y una caña” que serà el seu últim disc. Decibelios va ser sempre un grup apolític tot i que se’l va relacionar algun cop amb grups feixistes per la presència de membres de Brigadas Blanquiazules (ultres del R.C.D. Espanyol) als seus concerts. També es va dir que un dels membres portava una samarreta amb la cara d’Adolf Hitler, tot i que ells sempre han desmentit les seves vinculacions amb el feixisme. El que si que està clar és que en la seva cançó “Sóc un upstart!” se senten dos crits de Sieg heil! tot i que es podria dir que la seva actitud seria de provocació i no de militància política, com seria el cas dels Sex Pistols a Anglaterra. Encara que actualment les samarretes, els brodats i les xapes de Decibelios els porten els skins apolítics i els skins antifeixistes ja que al passar-se a l’ska, el compartir cartell amb grups clarament antifeixistes com Kortatu o M.C.D. o la presència de punks als seus concerts van deixar demostrat que no tenien cap vinculació amb grups feixistes.
---

Skinheads-part 1

Per entendre els orígens del moviment skinhead ens hem de remuntar a l’Anglaterra de finals dels anys 60.
En aquell moment a Anglaterra hi havia una cultura juvenil anomenada “Mods”(ve de modernists), els quals es caracteritzaven per la seva afició a les scooters Vespa i Lambretta i a les baralles, i també per la seva roba elegant. Dins d’aquesta cultura juvenil hi va haver una fractura i van aparèixer els “Hard Mods” (Mods durs).Aquesta fractura es va desencadenar perquè molts Mods s’havien deixat endur per la moda “hippy” del moment i els Hard Mods no ho van voler acceptar perquè això estava en contra dels seus ideals violents del principi, sempre sense cap ideologia política, és a dir, usaven la violència com a una afició sense cap fi concret.
En aquest moment a Anglaterra hi haurà una forta immigració jamaicana i l’arribada de joves jamaicans, naturalment negres, serà massiva.

un mod amb la seva scooter i un rude boy

La majoria dels joves jamaicans, provinent dels ghettos de les ciutats jamaicanes, es veuran identificats amb la cultura juvenil anomenada « Rude Boys »(nois rudes), que es caracteritzaven, com els mods, per la seva vestimenta elegant, però en aquest cas inspirada en la dels gàngsters de pel·lícula, els quals eren els seus ídols. També els “Rude Boys” es caracteritzaven per el seu consum de ganja, una droga molt popular entre els joves de Jamaica. Aquesta onada de joves jamaicans van introduir la seva música a Anglaterra, provinent de discogràfiques com ara la Trojan que actualment és una de les discogràfiques més importants de música jamaicana,i aviat els ritmes Jamaicans com ara el reggae i sobretot l’ska, al ser una música més alegre i ballable, començaran a sonar a les sales de ball de l’Anglaterra de l’època.
Per explicar els orígens d’aquests ritmes cal remuntar-se a finals de la segona Guerra Mundial, quan Gran Bretanya es veu obligada a deixar que s’independitzin algunes de les seves colònies, per motius econòmics. Una d’aquestes colònies serà Jamaica. Ja cap al 1962 es comença a veure reflexat un cert optimisme en els estils musicals a causa d’aquest alliberament i amb la barreja de diferents estils musicals com el jazz, el mento o el calypso naixerà l’ska. Aviat l’ska es convertirà en una mena de música nacional de Jamaica.

Tornant a Anglaterra, els “Hard Mods”, que originalment escoltaven grups com ara els The Who i The Jam, es passaran també a aquests ritmes i molts cops es podran veure “Hard Mods” i “Rude Boys” junts.
Poc a poc això desenvoluparà una nova cultura juvenil, els anomenats skinheads, que es caracteritzaran per vestir amb roba elegant anglesa de marques com ara Fred Perry i Ben Sherman i també amb texans, com els mods, però introduiran en el seu vestuari els tirants, les botes amb punta d’acer i camises de quadres, elements usats pels obrers que voldran deixar constància de la seva identitat d’origen obrer, i agafaran de la cultura rude boy el cap rapat dels joves negres i la música jamaicana, bàsicament l’ska i el reggae. D’aquest últim en faran una variant anomenada «skinhead reggae»,que tractarà de temes relacionats amb els skinheads fugint de la cultura rastafari. De fet, el mític Bob Marley havia estat “rude boy” abans d’esdevenir rastafari.

Dues imatges de l'època RudeBoy de Bob Marley

Molts dels primers skinheads seran negres, originaris de la cultura “rude boy” i que després es passaran al moviment skinhead, dient això podem veure que el moviment skinhead estava desvinculat de tota mena de racisme en els seus orígens com també ho estava de tota mena de ideologia política , a part de la defensa de la classe obrera, perquè els skinheads, com s’ha dit abans eren d’origen obrer, provinents dels suburbis de les ciutats angleses.
Cal mencionar que, a mesura que els skinheads aniran apareixent a les ciutats angleses, també anirà apareixent la seva variant femenina, les « skinhead girls », també anomenades « chelseas » o « skingirls ». Al principi només resultaran ser les parelles dels skinheads , però poc a poc s’aniran consolidant dins del moviment.
Les skingirls es caracteritzaran per el seu cap rapat (tot i que al principi només es tallaven el cabell curt, sense rapar-se’l), però mai se’l arparan del tot , sinó que es deixaran una mena de serrell al voltant de tot el cap perquè dins de la societat de l’època una dona amb el cap rapat hagués estat molt mal vista i fins i tot marginada perquè la gent hauria pensat que sortien d’un sanatori mental o de la presó.
Tot i això, en el llibre de G.Marshall “Spirit of 69.A skinhead bible” (Esperit del 69.La bíblia skinhead) es diu: “les skingirls es tallaven el cabell a les barberies d’homes...”

----------------------------

Poc a poc el moviment skinhead es caracteritzarà pels disturbis ocasionats a les ciutats i per les seves pallisses a hippis, els quals consideraven complices del sistema a causa del seu pacifisme, és a dir, que creien que amb els ideals hippis no es podria canviar la societat i que els hippis s’havien convertit en una mena de conformistes més. També es farà freqüents els enfrontaments entre skinheads i immigrants paquistanesos. Des del moviment skin neonazi actual ,bastant allunyat dels orígens, se li ha volgut donar una connotació racista a aquests enfrontaments, però el cert és que entre els skinheads i hi havia joves negres d’origen jamaicà, per tant queda descartada la hipòtesi d’un suposat origen racista d’aquests enfrontaments que realment venien donats perquè els skinheads veien a als immigrants paquistanesos com a « anti-anglesos » a causa de la seva manca d’integració a la societat anglesa.
Per tant es podria dir que els primers skinheads no éren racistes, però si que éren nacionalistes anglesos.
Els skins es convertiran amb el temps en bons aficionats al futbol, i si a això hi barregem la seva afició a la cervesa, podem deduir que els partits acabaven amb violents enfrontaments entre els aficionats rivals. Als skins més relacionats amb el futbol se’ls anomenarà « bootboys » (nois de les botes). Aquest és el naixement dels anomenats « Hooligans »(gamberros en anglès) entre els quals hi havia, i hi ha molts skinheads.
Els molts episodis violents dels skinheads portaran a la premsa, a l’opinió pública i a la justícia a perseguir la cultura skinhead i molts skins van acabar a la presó i d’altres es van veure obligats a deixar el moviment o bé a modificar la seva estètica suavitzant-la per causa de la pressió que exercia la societat contra aquest moviment.
Així van néixer els “suedeheads” que es deixaran créixer una mica el cabell i vestiren d’una forma no tant obrera, tornant una mica als orígens Mods per tal de no ser reconeguts com a skinheads.
Però els “bootboys” continuaran fent de les seves als estadis de futbol. La represàlia també serà molt dura contra aquesta variant del moviment skin, fins al punt que havien de treure’s els cordons de les botes per tenir permesa l’entrada als estadis, ja que, així era més difícil que s’involucressin en baralles. També els bootboys hauran de modificar l’estètica per no ser perseguits i vestiran d’una manera totalment informal sent impossibles d’identificar com a “hooligans”. Amés no portaran cap distintiu del seu equip i això encara els farà més difícils d’identificar.
En aquest període el moviments skin baixarà molt en nombre d’integrants fins estar a punt de desaparèixer però serà al voltant de l’any 77 en el que la escena skin tornarà a viure un creixement, segurament aquest va estar el més important i el que expandirà l’escena skin des d’Anglaterra per tot el món convertint-lo en el que segurament és el moviment juvenil més important del moment. També serà en aquest moment quan la política entrarà de forma contundent en el moviment skin.
Va ser en aquesta època que va aparèixer la música punk amb l’edició del disc “Never mind the bollocks” dels Sex Pistols, seguida per jovent amb la ideologia del “no future” que veia el món d’una manera fatalista perquè veien com la manca d’oportunitats de la classe obrera Anglesa que els convertia en una mena de desfets socials des del punt de vista de la resta de la societat. Aquesta època va ser una de les pitjors per la classe treballadora del Regne Unit: atur, crisi de valors socials, recessió econòmica...
Aquest jovent relacionat amb la música punk vestirà de forma extravagant amb pentinats de colors i crestes, tots plens de agulles imperdibles a forma de piercing , cadenes i una actitud provocadora contra de la societat.
Els concerts de punk aniran plens de violència. De fet alguns grups punks utilitzaran símbols nacionalsocialistes per provocar ,com és el cas de Sid Vicious, el baix dels Sex Pistols que se’l havia vist sovint amb samarretes amb l’esvàstica, però en cap cas militaran políticament, ni tant sols hi creuran, sino que l’únic que buscaran serà la provocació. Això es demostra en el fet que els Sex Pistols també tenien una cançó que es deia “Anarchy in the U.K.”, una cançó a favor de l’anarquisme.
Només van treure un disc però va portar molta polèmica, la cançó “God save the Queen” , una burla de la monarquia anglesa, els va suposar la prohibició de tocar a Gran Bretanya i a ser
censurats per la BBC.

La majoria d’aquests joves entraran en el món de les drogues ,com ara els àcids i l’speed ,i molts d’ells moriran a causa de l’addicció a les drogues.
El moviment skin entrarà en contacte amb el moviment punk que tindrà una gran explosió en aquest moment i molts skins formaran les seves pròpies bandes de punk versionant els grups del moment com ara els abans esmentats, Sex Pistols.

extret de: http://krc.iespana.es/

Horaris aplec de la plana

Ja estàn els horaris definitius de l'aplec de la plana, on s'inclou una novetat l'inclusió de dos grups més en el concert del dissabte. En fi aquesta és la programació:

ACTIVITATS I HORARIS DE L’APLEC DE LA PLANA

DIVENDRES 21 DE SETEMBRE:

11:OO Presentació de l’Aplec als instituts. Col·labora en aquesta activitat: SEPC

19:30 Estrena del documental de Xavi Manzanet “La Terra Promesa” al saló d’actes de la Caixa Rural. Col·labora en aquesta activitat: BLOC JOVE

20:30 Conferència al Casal Jaume I “Els Joves i la Lluita Popular”. Col·labora en aquesta activitat: AJPB

21:30 Sopar popular al Casal Jaume I

DISSABTE 22 DE SETEMBRE:

11:00 Activitats infantils a la Plaça Mossén Ballester:

·Animadors infantils.

·Contacontes amb acompanyament musical.

·Danses Infantils a càrrec del Grup de Danses de les Alqueries.

·Dansa dels cavallets a càrrec de l’Associació de Dansants del Corpus.

14:00 Paella al Casal Jaume I

15:00 Al Casal Jaume I conferència-col·loqui de Manel Pardo, gerent de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, que portarà per títol “La Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes. El dret d'escollir a l'esport”. Col·labora en aquesta activitat: ESTEL GROC

17:00 Presentació de Ramón Martí al Casal Jaume I de la ruta de senderisme “El Camí dels Països Catalans”. Col·labora en aquesta activitat: CASAL JAUME I

19:00 Al Casal Jaume I conferència a càrrec de Celestí Gimeno: “L’Espoli Fiscal del País Valencià”. Col·labora en aquesta activitat: JERPV

21:00 Sopar Popular al Casal de Festes.

22:00 CONCERTS:

NAIA

ALMORRANES GARRAPINYAES

MALAGANA

AGRAVIATS

ARAMATEIX (Amb Francesc Ribera, Titot)

SINDICATO FUMETA

Aplec de la Plana

Fa un temps es venia fent l'aplec en la plana baixa, però va deixar de fer-se durant un temps. Enguany s'ha recuperat gràcies a que un grup de joves de la plana baixa a pesar de les dificultats de fer un acte cultural que implica una gran complicació degut a dos motius la dificultat d'organitzar el munt d'activitats que es van a fer i els entrebancs polítics.

Finalment l'assemblea organitzadora ha decicit que el millor poble per a fer-ho és Vila-real, i s'afegirà una novetat que és l'inclusió d'una fira d'associacions polítiques, les quals son AJPB, BLOC JOVE, SEPC, ACPV, ESTEL GROC.

Respecte a les activitats :

• Documental sobre la contaminació al País Valencia.(Organitza: BLOC JOVE).


• Els joves i la lluita popular(Organitza: AJPB).


• Conferència sobre economia al País Valencià(Organitza:JERPV).


• Xerrada de la plataforma Pro-seleccions catalanes(Organitza:ESTEL GROC).


• Un contacontes infantil.

I de grups tocaran:

• Aramateix(Grup del ex-cantant de BRAMS)


• Agraviats(ska-reagge des de Castellò)


• Malagana(ska des de Borriol)


• Almorranes Garrapinyaes(ska-punk des de Vila-Real, Betxi)

El lloc on es faran els concerts serà el local de festes de Vila-real. El lloc de les altres activitats encara no es sap.

Un entre tants: Camins perduts

Aquest grup de nou components format fa vora dos anys de rock combatiu amb tocs punk, ska i reagge, ha enllestit la seva primera maqueta. Un entre tants pren el nom del poeta Vicent Andrés Estellés, amb voluntat de reivindicar la poesia desl Països Catalans, cosa que es pot veure en les lletres, amb alguns versos del mateix Estellés o d'en Martí i Pol. El compromís i la lluita són el motor de les cançons, des d'una perspectiva jove, alegre i valenciana.

Per ara, la banda ha recorregut nombroses comarques del País Valencià i ha tocat en directe a InfoTV. El darrer concert el feren el 31 de març telonejant Skalariak a la SalaTal de Vila-Real.

Extret de: http://www.rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1177571995&archive=&start_from=&ucat=2&

Nou disc de Cesck Freixas

'El camí cap a nosaltres' és el títol del nou disc del cantant penedesenc Cesk Freixas. Aquest àlbum, el segon que han preparat ell i els Altres Bandais, evidencia una clara evolució tant de les lletres com de la música. Les cançons són més treballades i tenen al darrere una producció musical elaborada. El disc inclou dotze cançons, amb pinzellades de rock, pop, latin i jazz.

El disc és ple de referències a gent com Alejandro Filio, Eduardo Galeano o Ovidi Montllor. El motiu, segons Cesk Freixas, és que 'tenia ganes de compartir amb el públic les persones que m'han influït literàriament i musicalment'. De fet, la cançó 'Ovidi', és un homenatge al cantant d'Alcoi.

Militància política

Des del primer moment les cançons de Cesk Freixas han tingut un to polític clar, i aquest disc recalca que el cantant Freixas va lligat al projecte polític de l'Esquerra Independentista. De fet, és militant d'Endavant i de la CUP, i una de les cançons del nou disc, 'Avui serem el món', la va cedir a la CUP de Vilafranca per a la campanya electoral.

Alhora el disc vol fer arribar a més gent un missatge clar: fer entendre 'els valors de les lluites d'alliberament des del romanticisme, la tendresa i la humanitat'.

Llicències lliures

Igual que el primer disc, també aquest ha estat editat sota llicència creative commons, que permet de fer ús comercial del disc i derivar-ne noves obres, sempre que se'n reconegui l'autor. Per Freixas, les llicències lliures són una 'qüestió de pràctica política aplicada a la cultura'. Segons que diu, 'la música, com a cultura, ha de ser un bé col·lectiu, al qual tothom pugui tenir accés lliurement i gratuïta'.

D'uns anys ençà les empreses discogràfiques noten una disminució considerable de la venda de discos. Cada vegada sembla més clar que el futur de la música és a internet i que els músics obtindran la major part dels ingressos dels concerts: 'els músics han de defensar la seva música en directe', diu Cesk Freixas.

Concerts

Per a alguns directes, Cesk Freixas compta amb els músics dels Altres Bandais: Monty (bateria), Dani Malagarriga (baix), Bel Zaballa (teclats), Víctor Nin (guitarra elèctrica) i Marta Solé (veus); també amb la col·laboració de Magí Batalla, productor musical del disc, dalt l'escenari, i de Marc Bòria, tècnic de so de grups com Revolta 21, Obrint Pas o Feliu Ventura.

El disc ja es pot adquirir a les botigues habituals de música. A més a més, per assegurar una distribució que pugui arribar a la totalitat del país, el portal d'internet Productesdelaterra.cat n'és el distribuïdor oficial a la xarxa. Tanmateix, també podreu trobar el disc a la parada que realitzem als nostres concerts.

EXTRET DE: ttp://www.rxi.cat/index.php?subaction=showfull&id=1181982964&archive=&start_from=&ucat =2&

Encete aquest apartat de novetats músicals que s'encaminarà a parlar de diferents estils, sempre desde d'una optica revolucionaria. Les novetats músicals seran de diferents punts geogràfics com l'Estat expanyol, PPCC, o qualsevol país del mon on façen méusica que valga la pena.

NUCLEO TERCO-NOU DISC

Aquest grup de Madrid, d'una ideologia comunista i crec que també a favor de l'autodeterminació crec que algun menbre milita en IzCa(partit independentista castellà). Com sabem han creat un nou estil músical on es preten difondre el ideari comunista, açó es pot entendre com un intent de enfrontar-se als R.A.C(Rock contra el comunisme), aquesta iniciativa anomenada Rock Proletari, ja s'han unit diversos grups: Komintern(PPCC), M.A.D(Perú), Kommintern 43(Chile), Guardia Bermellon(Chile)...

Pel que fa al seu estil músical podem dir que fan un HardCore mesclat amb Oi! i Punk. Destaca una veu molt greu, una bateria contundent i un domini de les guitarres.

Respecte al nou disc podem dir que no han entrat a gravar encara però ja tenen totes les cançons acabades, respecte al segell discogràfic crec que és Mai Morirem junt a un altre català. Ells han dit que sona molt millor que ABRIENDO FUEGO, i destaca una major potència. Esperem impacients el npu disc.

NON SERVIUM-NOU DISC

Aquest grup també madrileny després de treure dos discos amb una gran dosi de violencia músical i garrulisme, van a treure un nou disc on desde l'emule es pot descarregar una maketa del nou disc gravada en el seu local d'assaig. L'estil no canvia sols es nota un so més net i cal destacar una versió del grup punk d'eukadi Vomito,la cançó és Ratas de ciudad. Aquest grup es de caracter anarquista però es mostra que la seua ideologia és el Oi!.

PIRAT'S SOUND SYSTEMA

Amb el segon disc del grup de Sants que fa un estil tan sigular que mescla el Hip-Hop, amb el reaggemufin, dance-hall, i amb música electronica. Millora considerablement amb el segon treball que sona més fresc i amb molt de compromís i sarcasme en les seues lletres. Cal destacar cançons com "Ploren", "Pel teu be", "Per que?". Si no passa res la gent del País Valencià te l'ocasio de veure'ls en l'Aplec dels Ports, que enguany es fa Cinctorres.

FAT FISH-HIP HOP DESTRUCTIU

Aquest grup de Hip-Hop que es surt dels topics del Hip-Hop comercial com son les cançons sexistes etc. Les seues cançons sonen com el Hip-Hop clàssic, però amb cançons com "España huele a culo", "Arsenal". On es caguen literalment en Espanya, en els feixistes, en el rei. Amb frases com."este es el resultado Goma 2 - España 0".En fi un bany d'humor i de combat.

Vila-Real vs Ath.BIlbao

Ahir va transcorrer la penúltima jornada de lliga, on es van enfrontar els equips del Athletic de Bilbao i el Vila-Real . Encara que els dos equips es jugaven molt, un la permanencia en 1a i l'altre assolir els llocs de UEFA, va haver un bon ambient impressionant.

Tot s'ha de dir que el bon ambient es notava ja pels carrers hores abans, on mill0r es notava era en la seu de la penya BORRATXOTS on van venir gran part de l'afició hooligans del Bilbo els HNT(Herri Norte Taldea). Però també va acudir aquest acte de germanor una penya molt més reduïda que els BORRATXOTS, però amb una ideologia molt més próxima als HNT, aquesta penya sense dubte és ESTEL GROC. Que ha demostrat de sobra la seua valentia alhora de fer la feina d'un bon hooligan provocar a l'equip enemic i si aquest és ultra amb més raó. Aquesta trobada a tres bandes va ser amenitzada amb músika de la terra dels HNT, va sonar Segismundo Toxicomana, S.A, Kortatu, Suspenders.

Després el partit va ser una festa impressionant per part dels HNT, cal destacar les banderes que lluïen a l'estadi i els seus cantics : "Jo Ta KE", "Independezia", "Athletik" i "Hay que matar al ULTRA SUR".

Per part d'ESTEL GROC els que animaven amb força erem pocs però va ser un suport incondicionals lluint banderes estelades, d'acció antifeixista PPCC, ikurrinyes. Respecte als nostres càntics cal destacar: "Vila-Real és la capital", "Ale Vila-Real", "Ultasur subnormal" i la cançó "Vila -Real 1923".

El resultat va ser 3-1 favorable al Vila-Real, va ser ben celebrat per totes les penyes groguetes i no vam veure traps bruts espanyols. Sols cal destacar la forta pressencia policial en la part que estaven els HNT i va acabar amb una detenció, que desde la part d'ESTEL GROC vam contestar amb crits d'askatu!

Però la festa no va acabar ací ja que en una penya d'agermanament amb el Celtic ens vam reunir en aquest local on vam trobar gent de Bilbo algú hi havia del HNT, va ser una festa amb consignes per part d'aquesta penya d'agermanament com: "Les aficions unides no sran mai vençudes!" "Visca el Vila-Real i El Bilbao"

Manifestació 5 de maig a València: Ja n'hi ha prou!

Com cada any, cal anar a la ciutat de València a rememorar una batalla perduda. Aquesta derrota ens fa molt de mal a tots els valencians, de fet es va pedre molt a Almansa a part de moltes vides humanes, la nostra identitat com a poble català. No cal recordar que ens van imposar una llengua i cultura que no son la nostra, si amics en el 1707 volien eliminar la consciència nacional de tots els valencians i valencianes mitjançant Decret de Nova Planta.

Des d'aleshores ha plogut molt, però aquesta pluja ha sigut dessoladora no ens ha portat noves esperançes de futur sinó tot el contrari. La burgesia valenciana en lloc de seguir el model de la catalana que van conservar la seua llengua i cultura van decidir agenollar-se davant dels nous amos castellans, aquest fet fatidic per al nostre poble ha suposat el desenvolupament d'un regionalisme ranci, que a hores d'ara està més viu que mai. Si, estic parlant dels blaverisme amics no sols dels feixistes espnyols que van disfressats de valencianistes, sinò de la majoria dels partits polítics valencians. O es que no va ser el PSOE el que ens va imposar el terme humiliant de Comunitat Valenciana, i ens va imposar la senyera de la ciutat de Valencia a tot el territori.

Doncs si, aquest any també hem estat a València però no erem poca gent , sinó tot el contrari vam plenar els carrers centrals de València, gent d'arreu dels Països Catalans. Tot va ser molt emotiu inclos el concert que es va celebrar al Campus dels Tarongers, on van tocar els millors grups valenciasn d'abans i d'ara.

Però no tot van ser alegries en aquest emotiu dia, cal recordar que els nazis van apallisar uns nois que venien del concert en un bar del centre de la ciutat, un d'ells va tindre que rebre cinc punts de sutura. Hem vist alguna cosa als mass media? No, aquestes agressions no son accions terroristes, pero molts nacionalistes catalans tenim por d'eixir al carrer lluint les nostres senyes d'identitat. Aquestes accions estan recolzades pel govern, inclus pel PSOE. En canvi si som nosaltres els que enduts per al inercia trenquem algun vidre, o quelcom paregut es tracta de terrorisme i ens poden tancar a la presso vuit anys, i no hem mort ningú; en canvi els que van matar a Guillem estan al carrer i segueixen fent de les seues.