Jo també estic indignat

 

Encara que comence amb aquesta frase no vos aneu a trobar un intent d'anàlisi del moviment indignat ni molt menys, simplement és un intent de desfogar-me de la situació política que hem rodeja. Realment després d’anys i panys militant en diversos moviments socials i polítics he arribat al punt de l’extenuació, del cansament, de vore que m’ha tocat militar en els anys de l’apatia social i això cansa molt. Doncs si estic fart de que al meu poble, la meua comarca i el meu país intentar canviar les coses siga una feina esgotadora i al final un explota. Estic fart de les lluites fraticides, de la CGT amb la CNT, de la inoperativitat en l’EI al País Valencià, de les batalles electorals entre EUPV i Compromís, i de les lluites caïnites dins del moviment comunista, també del reformisme dels indignats i de la por al que diran. Realment pense que tot açò passa perquè ens han guanyat, ha guanyat l’individualisme del capital, ens doblegaran en una crisi econòmica, i els moviments rupturistes estem pensant en la mona de Pasqua. Estic indignat amb la situació política al meu poble, on es viu una puta dictadura si pretens canviar qualsevol cosa. Davant de tot açò podia decidir militar com sempre he fet per canviar les coses, però de moment no me sent vençut i me dedicaré a gaudir de la festa amb els meus amics a treballar quan puga i a estudiar si puc. En fi espere que aquest parentesí dure poc, però realment no me queden forces per tirar endavant.