Sobre la Violència

Sempre m'ha paregut interessant aquest debat, sobretot quan parlem del seu ús per a fins polítics. Sobretot és interessant aquest debat, generat arran de l'irrupció del 15M en el panorama polític, perquè fa veure com aquests posicionament pareix generar dos bàndols. El violent i el no violent, del violent no cal parlar molt perquè ja en parlen prou als mitjan de comunicació, però parlem dels no violents, que m'agradaria que no es confongueren amb els clàssics moviments de la no violència, doncs els agrada dir que el seu camí és el correcte, l'únic possible, no cal doncs analitzar les condicions objectives ni subjectives, ni la violència com a fenomen polític. Les posicions tancades tenen açò, que no son crítiques tant d'una banda com de l'altra.

Posant-nos en matèria  podem dir que tant l'ús de la resistència activa com passiva, son diferents vies per arribar a un objectiu, posem per cas l'abolició del capitalisme. I intentar excloure qualsevol de les dues vies és no tenir massa idea, és jugar-nos-ho tot a una sola carta i quan jugues a una sola carta, el que sol passar és que perds. Per això m'agradaria que la gent partidària de les accions violentes haurien de respectar la via dels no violents, i a l'inrevés també, sempre que no impedim als altres efectuar la seua feina. I cap baix concepte es pot criminalitzar una estratègia per fer que la teua siga hegemònica.

Si estem un poc atents a la història vorem que la legitimació és la millor arma contra els nostres enemics, ja que un poder sols és vàlid en quant que els demés li donen validesa. Un exemple d'açò és que un esclau sol pot ser esclau mentre que ell accepte el seu rol, és a dir que legitime la seua situació social. Per això la nostra feina ha de ser deslegitimar al Estat desobeint les seues lleis i aquesta desobediència és la que ens portarà a la victòria, i depenent del context a vegades pot ser útil cremar el banc central i a vegades una sentada. Sols cal que analitzem que ens convé per a deslegitimar el seu  poder i no descartar cap opció a priori.