Quina Independència?

Ja torne a la carrega després d'un temps sense escriure res, si recordeu unes reflexions molt curtes i molt negatives. Després d'un temps en standby he decidit continuar escrivint i continuar militant també, en la mesura que puga aportar alguna cosa. 

Però aquest no és un tema personal, simplement que veig com van evolucionant els fets al Principat de Catalunya referent a la nova explosió independentista, com a punt d'inflexió tenim l'exit de l'últim 11 de setembre. Com molt sabreu dins d'aquesta massiva manifestació independentista va estar convocada per l'ANC(Assemblea Nacional Catalana), si haguerem de definir aquest col·lectiu, els adjectius que buscaríem seria ciutadanistes, transversals i poca definició política. És a dir seria un tipus de 15M, però de temàtica estrictament nacional catalana, açò suposa una ambigüitat social, que permet que la gent de CiU manipule algunes assemblees, encara que també hi ha gent d'esquerres en el seu Secretariat, com és el cas de Carles Castellanos, un dels líders del MDT . 

Després d'aquest retrat ràpid del que és l'ANC, hem de veure que li falta com sempre la concreció, per a ells no és important el model d'Estat que volen implantar després de proclamar la independència. Fet que per a mi i tota la gent d'esquerres hauria de ser un error, ja que la gent de dretes mentre diuen que primer la nació i després ja vorem, tenen clar quin model de país volen, és el model de les retallades, de la concentració de capital i de la UE. Jo crec que hem de confrontar models i guanyar aquesta possible batalla. Perquè no hem de deixar que ens guanyen de nou els mateixos que van tancar als que mai han reculat, que han patit presó i tortures, és a dir per als revolucionaris catalans.

Aleshores ens trobem amb una estratègia clara per part de la burgesia catalana (CiU), és que després de fer la viu-viu durant tant de temps, després del gran èxit de la manifestació de l'11, es puja al carro i la gent pensanse que s'han tornat els més independentistes, van a rebre al President aplanant el camí per la seua majoria absoluta, i de passada oblidem com està castigant aquest govern a les nostre classes populars, gràcies a les retallades. I per acabar d'arredonir la festa convoquen eleccions anticipades aquest 25N, per fer-nos creure que serà el plebiscit de la independència i amb açò poder desmuntar les opcions rupturistes al parlament o creieu que les CUP es presentaran i seràn primera força?

Davant de tot açò ens trobem un escenari on l'EI no arrisca i prefereix la seua feina d'anar creant estructures i anar poc a poc, que no ho critique que conste, però crec que tot està passant molt ràpidament i crec que fa falta un full de ruta per part de l'EI per dir quin país volem i amb això crear candidatures rupturistes per contrapesar el poder de l'ofensiva capitalista.