Articulació del desig a través del bon tracte

Taller "Articulació del desig a través del bon tracte"


a càrrec de Anna Garcia.


Us convidem a l'activitat que organitza el Casal Popular de Castelló amb motiu de 25 de novembre, dia contra la violència de gènere.




* No cal inscripció. Es demana puntualitat.


**************************************************************


La violència de gènere és un problema estructural que afecta a totes les persones. La existència de un marc patriarcal de relacions impulsa a les persones (en funció del sexe del naixement) a pensar, senAquest taller té l'objectiu de ser un espai de reflexió sobre el desig i els afectes, per tal de aproximar-nos a comprendre com són les persones que elegim per a mantindre una relació de parella, un encontre sexual, etc. Què característiques té la persona que t'atrau? És habitual que acabe enamorant-me de la persona que no em convé? A partir d'aquestes i altres reflexions, construïm la nostra proposta de superació de la violència de gènere des de l'educació, defenent que, és possible articular el nostre desig cap a l'elecció de relacions basades en la cura i el plaer i, en definitiva, cap a la construcció conjunta de relacions igualitàries i autònomes.tir i actuar segons dos subcultures: la masculina i la femenina.


La societat patriarcal-capitalista promou uns determinats models els quals orienten l'atracció i guien el nostre desig cap uns determinats models d'homes i dones que són discriminatoris i violents. Així, cada volta és més sovint trobar-nos amb relacions de maltractament en l'adolescència i la joventut. Aquesta socialització en relacions de violència fa que existisquen pocs models de referència de bon tracte i, per tant, hem de dedicar esforços en el nostre dia a dia per a construir-los.

Valoració electoral

Després de les eleccions del 20-N toca analitzar els seus resultats i fer valoracions polítiques d'aquests. Primer vorem dades generals per més tard fer les valoracions, ja que crec que aquestes dades s'han de treure sobre el total de la població i no sobre la que vota, així compararem totes les opcions.

• PP: 30,98%
• Abstenció: 27,78%
• PSOE: 19,95%
• IU: 4,80%
• UPyD: 3,26%
• Amaiur: 0.95%
• CiU: 2,90%
• Vots en blanc: 0,95%
• PNV/EAJ: 0,92%
• Vots nuls: 0,90%

Podia continuar posant més dades, però ho veig innecessari . També hem de tindre en compte una cosa alhora d'interpretar aquestes dades i és que els partits que no son d'àmbit estatal, encara que siga un percentatge molt xicotet també els poden votar menys persones. Primer de tot una cosa que podem destacar és la desconfiança de la població cap a l'actual sistema representatiu, fet que es reflecteix en l'alta abstenció, en els vots nuls i en blanc. Un altre tema derivat és el percentatge del partit guanyador, que segurament governarà amb majoria absoluta amb poc més d'un 30% és a dir que sols 3 de cada 10 persones confien en el PP. Aquests resultats deixen en la taula temes com la llei electoral, que sent una de les més injustes de la UE, suposa que li calen menys vots per treure més representació. Aleshores davant açò hem de pensar quin tipus de llei electoral seria més representativa i d'alguna manera no afavoriria el bipartidisme, molt parlen d'una única circumscripció electoral, fet que ens encaminaria clarament a una gran injustícia per aquells partits, que sols es presenten en un territori, i no garantiria la pluralitat nacional de l'estat, de fet ens faria avançar inexorablement cap a un major centralisme. Aleshores si l'estat en teoria és autonòmic, les autonomies haurien d'avançar cap a ser estats federals a la força, doncs no podem dir que ho siguen doncs prèviament no han sigut lliures per a federar-se. Doncs veiem que la circumscripció hauria de ser la comunitat autònoma, i també reduir la barrera electoral al 2 o al 1% i al mateix temps ampliar el número de persones que formen el Congrés dels diputats, que siga per exemple de 500 com molts altres països.

Una altra valoració que podem fer de les eleccions és la pujada de forces d'esquerres tant a un àmbit estatal com territorial, tenim per una part la pujada d'IU de 2 a 11. I la estrena d'Amaiur a les eleccions amb 7 diputats, és curiós com li ha beneficiat la llei electoral, on veiem que suposa una embranzida cap al procés de pau i l'autodeterminació en Euskal Herria(sota dominació espanyola), encara que en Nafarroa no ha acabat de tindre tanta importància, perquè s'ha dividit el vot degut a la formació Geroa Bai. Doncs podiem dir que el sector d'aquesta coalició que no és del PNV-EAJ, sense problemes hagueren pogut votar a Amaiur. També veiem com a entrar Compromís-Q en el parlament, encara que aquest escó el poden interpretar de moltes maneres, i un d'ells és el paper d'Equo, que ha passat amb aquesta formació eixida pràcticament del no-res, i que intentava aglutinar el vot ecologista a l'Estat, però no ho ha aconseguit doncs el partit ecologista tradicional ha anat en coalició amb IU, i l'altre sector ha anat a Catalunya amb IU i al País Valencià amb Compromís. De totes les maneres quan s'han presentat sols han tret més de 200.000 vots i no sabem quin serà el futur d'aquest partit, que en lloc d'aglutinar el moviment ecologista pareix que l'ha fragmentat i preten ser la delegació espanyola dels Verds Europeus (dreta ecologista). I aleshores Compromís anirà a Madrid a fer el que ha fet tota la vida a nivell de Principat ERC i CiU, però sols amb un representant, que com sabem tindrà ben poca força, i no sabem amb qui s'unirà, supose que per afinitat ho faràn amb BNG i CC, doncs els altres grups ja tenen grup propi.

D'alguna manera aquestes són les valoracions més positives, però tindrem un PP amb majoria absoluta, que serà la versió original de l'ofensiva neo-liberal, no el hacendado europeista sociata. Tindrem desmantellament dels serveis públics, i per una altra banda tenim l'augment de UPyD, que és molt preocupant doncs són de fet feixistes espanyols, al més pur estil del lerrouxisme dels anys 20 i 30. Vorem que serán uns grans aliats del PP en quant a retllar les llibertats nacionals de tots els pobles oprimits de l'Estat Espanyol, cal no perdre de vista que van ser ells els que van intentar impedir que s'acceptara el dret d'autodeterminació en l'Acampada de Barcelona(moviment 15m) i els denunciants per a carregar-se la immersió lingüística al Principat. 

Que fer davant de les eleccions estatals

Ja fa uns quants dies que ha començat la campanya electoral a l’Estat Espanyol, però a diferència d’altres comicis aquests són un poc especials i ara diré perquè. En primer lloc són unes eleccions anticipades, a causa de la crisi capitalista, és desenvolupen en la certesa que guanyarà el PP i que el PSOE vol jugar totes les cartes per salvar els mobles. Davant d’açò veiem uns esdeveniments que l’han precedida i ha sigut la reforma de la constitució i de la llei electoral, que si no recordem malament eren les primeres propostes del moviment indignat, encara que han sigut en una direcció totalment contraria, doncs veiem que s’ha plegat als designis dels mercats, manera moderna d’anomenar al sistema capitalista de tota la vida. Dic açò perquè s’han juntat PSOE i PP, per permetre que el pagament del deute estiga per davant de les necessitats socials i ho han fet sense consultar als altres partits del congrés. L’altre punt és la reforma de la llei electoral que blinda el bipartidisme, doncs ara existeix el requisit d’aconseguir avals per poder presentar-se tots aquells partits, que no tingueren representació parlamentaria en anterioritat.

Amb aquests precedents anem a analitzar a partits, moviments polítics i opcions electorals. En primer lloc cal fer un incis a quines son les opcions que tenim els valencians:

• Compromís-Equo: És una formació política, fruit d’una coalició que ve de les autonomiques, en teoria el seu discurs preten ser la veu de totes i tots els valencians a Madrid. Però si ho veiem amb més perspectiva simplement és la unió d’eco-socialistes, del nacionalisme valencià moderat del Bloc i Equo, aquest últims mereixen especial atenció, doncs s’inspiren en els verds europes, que és un partit ecologista però molt neoliberal. Apart aquesta formació no garanteix ni els minims de defensa nacional, ja que no existeix una federació a nivell de País Valencià, sinó que s’organitzen per Provincias, i destilen cert espanyolisme.
• EUPV: És la federació a nivell valencià d’Esquerra Unida, un partit que està sempre entre l’espasa i la paret, que malgrat la seua ideologia d’esquerres, no ha passat realment a ser una crossa dels sociates, excepte en Extremadura. A nivell nacional tampoc representen a tot aquell que vol la construcció d’una nació lliure, sinó ser una federació de l’estat espayol, això si son més d’esquerres, que Compromís. També dir que arrepleguen moltes demandes dels indignats, pot ser aconseguisquen vots per ahí. En definitiva parlem d’un partit social-democràta amb prous cagades en el seu historial, com l’atac de Willy Meyer a l’Esquerra Abertzale, posant-se al costat de l’Estat o frases afortunades de Cayo Lara, on defensa que es pot arribar al socialisme sense trencar amb la constitució.
• PCPE: Per tots aquells que es consideren marxistes-leninistes no independentistes pot ser una bona opció, doncs tenen projecte polític propi i no van amb ambiguetats, aposten clarament per la ruptura amb l’estat. A pesar dels problemes que han tingut han conseguit presentar moltes candidatures i almenys en les comarques del nord pareix que estiguen creixent.

Una vegada fet aquest analisi, anem a vore la confrontació vot nul/abstenció i el paper de l’EI catalana. Veiem que d’alguna manera des de l’esquerra oficialista vol evitar a tota costa l’abstenció, personificada com el mal. Amb l’excusa que no tinga majoria absoluta la rama neofranquista del partit únic(PPSOE), és vol fer creure que estem fent el joc a la dreta fent campanya per l’abstenció activa. Utillitzen arguments molt variats, des del clàssic que si no votes no tens dret a parlar, a que ens estem jugant el nostre futur i almenys fes vot útil. Aquest vot útil, gràcies al 15M, ha mutat ja no es tracta de votar PSOE, sinò de votar minoritaris per evitar el bipartidisme. L’últim argument cau pel seu propi pes, votar minoritari per votar minoritari, és prou estupid en si, la gent ha de votar projectes polítics en cara i ulls, no votar per votar. Un altre argument és el basquitic, Amaiur també es presenten i l’EI demana l’abstenció, ergo l’EI és un projecte pueril, que acaba fent el joc a Espanya i al capital. Aquesta postura parteix de la ignorància més absoluta, sobre analisi política, ja que no es dona la situació als Països Catalans, en cas que s’haguera optat per ixa via, haguerem tingut un fracàs electoral com una casa, hauriem cremat a la militància i ale a arribar a un cicle negatiu. Això no ho podem permetre i més quan apostem per una ruptura, les eleccions han de ser mitjà per creixer i dinamitzat el moviment independentista revolucinari, no presentar-se a l’aventura. Doncs veig una bona estratègia deslegitimar unes eleccions espanyoles en les que tenim les de perdre, si som hegemonics a nivell de política de carrer explotem-ho.