Skinheads-part 1

Per entendre els orígens del moviment skinhead ens hem de remuntar a l’Anglaterra de finals dels anys 60.
En aquell moment a Anglaterra hi havia una cultura juvenil anomenada “Mods”(ve de modernists), els quals es caracteritzaven per la seva afició a les scooters Vespa i Lambretta i a les baralles, i també per la seva roba elegant. Dins d’aquesta cultura juvenil hi va haver una fractura i van aparèixer els “Hard Mods” (Mods durs).Aquesta fractura es va desencadenar perquè molts Mods s’havien deixat endur per la moda “hippy” del moment i els Hard Mods no ho van voler acceptar perquè això estava en contra dels seus ideals violents del principi, sempre sense cap ideologia política, és a dir, usaven la violència com a una afició sense cap fi concret.
En aquest moment a Anglaterra hi haurà una forta immigració jamaicana i l’arribada de joves jamaicans, naturalment negres, serà massiva.

un mod amb la seva scooter i un rude boy

La majoria dels joves jamaicans, provinent dels ghettos de les ciutats jamaicanes, es veuran identificats amb la cultura juvenil anomenada « Rude Boys »(nois rudes), que es caracteritzaven, com els mods, per la seva vestimenta elegant, però en aquest cas inspirada en la dels gàngsters de pel·lícula, els quals eren els seus ídols. També els “Rude Boys” es caracteritzaven per el seu consum de ganja, una droga molt popular entre els joves de Jamaica. Aquesta onada de joves jamaicans van introduir la seva música a Anglaterra, provinent de discogràfiques com ara la Trojan que actualment és una de les discogràfiques més importants de música jamaicana,i aviat els ritmes Jamaicans com ara el reggae i sobretot l’ska, al ser una música més alegre i ballable, començaran a sonar a les sales de ball de l’Anglaterra de l’època.
Per explicar els orígens d’aquests ritmes cal remuntar-se a finals de la segona Guerra Mundial, quan Gran Bretanya es veu obligada a deixar que s’independitzin algunes de les seves colònies, per motius econòmics. Una d’aquestes colònies serà Jamaica. Ja cap al 1962 es comença a veure reflexat un cert optimisme en els estils musicals a causa d’aquest alliberament i amb la barreja de diferents estils musicals com el jazz, el mento o el calypso naixerà l’ska. Aviat l’ska es convertirà en una mena de música nacional de Jamaica.

Tornant a Anglaterra, els “Hard Mods”, que originalment escoltaven grups com ara els The Who i The Jam, es passaran també a aquests ritmes i molts cops es podran veure “Hard Mods” i “Rude Boys” junts.
Poc a poc això desenvoluparà una nova cultura juvenil, els anomenats skinheads, que es caracteritzaran per vestir amb roba elegant anglesa de marques com ara Fred Perry i Ben Sherman i també amb texans, com els mods, però introduiran en el seu vestuari els tirants, les botes amb punta d’acer i camises de quadres, elements usats pels obrers que voldran deixar constància de la seva identitat d’origen obrer, i agafaran de la cultura rude boy el cap rapat dels joves negres i la música jamaicana, bàsicament l’ska i el reggae. D’aquest últim en faran una variant anomenada «skinhead reggae»,que tractarà de temes relacionats amb els skinheads fugint de la cultura rastafari. De fet, el mític Bob Marley havia estat “rude boy” abans d’esdevenir rastafari.

Dues imatges de l'època RudeBoy de Bob Marley

Molts dels primers skinheads seran negres, originaris de la cultura “rude boy” i que després es passaran al moviment skinhead, dient això podem veure que el moviment skinhead estava desvinculat de tota mena de racisme en els seus orígens com també ho estava de tota mena de ideologia política , a part de la defensa de la classe obrera, perquè els skinheads, com s’ha dit abans eren d’origen obrer, provinents dels suburbis de les ciutats angleses.
Cal mencionar que, a mesura que els skinheads aniran apareixent a les ciutats angleses, també anirà apareixent la seva variant femenina, les « skinhead girls », també anomenades « chelseas » o « skingirls ». Al principi només resultaran ser les parelles dels skinheads , però poc a poc s’aniran consolidant dins del moviment.
Les skingirls es caracteritzaran per el seu cap rapat (tot i que al principi només es tallaven el cabell curt, sense rapar-se’l), però mai se’l arparan del tot , sinó que es deixaran una mena de serrell al voltant de tot el cap perquè dins de la societat de l’època una dona amb el cap rapat hagués estat molt mal vista i fins i tot marginada perquè la gent hauria pensat que sortien d’un sanatori mental o de la presó.
Tot i això, en el llibre de G.Marshall “Spirit of 69.A skinhead bible” (Esperit del 69.La bíblia skinhead) es diu: “les skingirls es tallaven el cabell a les barberies d’homes...”

----------------------------

Poc a poc el moviment skinhead es caracteritzarà pels disturbis ocasionats a les ciutats i per les seves pallisses a hippis, els quals consideraven complices del sistema a causa del seu pacifisme, és a dir, que creien que amb els ideals hippis no es podria canviar la societat i que els hippis s’havien convertit en una mena de conformistes més. També es farà freqüents els enfrontaments entre skinheads i immigrants paquistanesos. Des del moviment skin neonazi actual ,bastant allunyat dels orígens, se li ha volgut donar una connotació racista a aquests enfrontaments, però el cert és que entre els skinheads i hi havia joves negres d’origen jamaicà, per tant queda descartada la hipòtesi d’un suposat origen racista d’aquests enfrontaments que realment venien donats perquè els skinheads veien a als immigrants paquistanesos com a « anti-anglesos » a causa de la seva manca d’integració a la societat anglesa.
Per tant es podria dir que els primers skinheads no éren racistes, però si que éren nacionalistes anglesos.
Els skins es convertiran amb el temps en bons aficionats al futbol, i si a això hi barregem la seva afició a la cervesa, podem deduir que els partits acabaven amb violents enfrontaments entre els aficionats rivals. Als skins més relacionats amb el futbol se’ls anomenarà « bootboys » (nois de les botes). Aquest és el naixement dels anomenats « Hooligans »(gamberros en anglès) entre els quals hi havia, i hi ha molts skinheads.
Els molts episodis violents dels skinheads portaran a la premsa, a l’opinió pública i a la justícia a perseguir la cultura skinhead i molts skins van acabar a la presó i d’altres es van veure obligats a deixar el moviment o bé a modificar la seva estètica suavitzant-la per causa de la pressió que exercia la societat contra aquest moviment.
Així van néixer els “suedeheads” que es deixaran créixer una mica el cabell i vestiren d’una forma no tant obrera, tornant una mica als orígens Mods per tal de no ser reconeguts com a skinheads.
Però els “bootboys” continuaran fent de les seves als estadis de futbol. La represàlia també serà molt dura contra aquesta variant del moviment skin, fins al punt que havien de treure’s els cordons de les botes per tenir permesa l’entrada als estadis, ja que, així era més difícil que s’involucressin en baralles. També els bootboys hauran de modificar l’estètica per no ser perseguits i vestiran d’una manera totalment informal sent impossibles d’identificar com a “hooligans”. Amés no portaran cap distintiu del seu equip i això encara els farà més difícils d’identificar.
En aquest període el moviments skin baixarà molt en nombre d’integrants fins estar a punt de desaparèixer però serà al voltant de l’any 77 en el que la escena skin tornarà a viure un creixement, segurament aquest va estar el més important i el que expandirà l’escena skin des d’Anglaterra per tot el món convertint-lo en el que segurament és el moviment juvenil més important del moment. També serà en aquest moment quan la política entrarà de forma contundent en el moviment skin.
Va ser en aquesta època que va aparèixer la música punk amb l’edició del disc “Never mind the bollocks” dels Sex Pistols, seguida per jovent amb la ideologia del “no future” que veia el món d’una manera fatalista perquè veien com la manca d’oportunitats de la classe obrera Anglesa que els convertia en una mena de desfets socials des del punt de vista de la resta de la societat. Aquesta època va ser una de les pitjors per la classe treballadora del Regne Unit: atur, crisi de valors socials, recessió econòmica...
Aquest jovent relacionat amb la música punk vestirà de forma extravagant amb pentinats de colors i crestes, tots plens de agulles imperdibles a forma de piercing , cadenes i una actitud provocadora contra de la societat.
Els concerts de punk aniran plens de violència. De fet alguns grups punks utilitzaran símbols nacionalsocialistes per provocar ,com és el cas de Sid Vicious, el baix dels Sex Pistols que se’l havia vist sovint amb samarretes amb l’esvàstica, però en cap cas militaran políticament, ni tant sols hi creuran, sino que l’únic que buscaran serà la provocació. Això es demostra en el fet que els Sex Pistols també tenien una cançó que es deia “Anarchy in the U.K.”, una cançó a favor de l’anarquisme.
Només van treure un disc però va portar molta polèmica, la cançó “God save the Queen” , una burla de la monarquia anglesa, els va suposar la prohibició de tocar a Gran Bretanya i a ser
censurats per la BBC.

La majoria d’aquests joves entraran en el món de les drogues ,com ara els àcids i l’speed ,i molts d’ells moriran a causa de l’addicció a les drogues.
El moviment skin entrarà en contacte amb el moviment punk que tindrà una gran explosió en aquest moment i molts skins formaran les seves pròpies bandes de punk versionant els grups del moment com ara els abans esmentats, Sex Pistols.

extret de: http://krc.iespana.es/