Skinheads- part 2

En veure que el punk va agafar un to molt comercial i perdrà les seves arrels, (d’aquí vé la mítica frase “punk is dead” és a dir, el punk està mort, i la frase resposta, per part dels punks actuals que és “punk’s not dead” o en català, el punk no ha mort) quan els seus principals grups fitxaran per grans discogràfiques molts skins decideixen fer la seva pròpia corrent del punk.
Aquesta nova corrent del punk es dirà street-punk(punk del carrer) o reality punk (punk de la realitat) i més tard serà anomenat Oi! (que deriva de “Hoi you!” que en el llenguatge vulgar dels barris baixos anglesos ,anomenat cockney, voldria dir quelcom semblant a “ei tu!”) i reunirà els skins , però també els punks que es resistien a la nova corrent comercial de la música punk. El nom d’Oi! a aquesta nova corrent del punk el posarà el periodista Gary Bushell, columnista de la revista musical de Londres anomenada Sounds. Algunes de les bandes d’Oi! originals més importants seran Cockney Rejects, Angelic Upstarts i Sham 69.Altres bandes importants seràn The Last Resort i 4 skins. Molts dels skins que havien deixat el moviment o que s’havien convertit en “suedeheads” tornaran a calçar-se les botes per tornar a l’escena skin.
Es crearà un vincle que unirà punks i skins, i moltes cançons de grups d’Oi! parlaran (i a hores d’ara encara molts grups en parlen) de la unió de punks i skins com a referent del jovent de les classes més baixes. És també en aquest moment quan hi ha una segona explosió de l’ska l’anomenada Two Tone, concretament l’any 1979.Es va anomenar així perquè va ser una discogràfica amb aquest nom que va aglutinar els grups pioners de ska del moment. Aquí van néixer grups com Madness, The Beat, The Bodysnatchers… Es podrà dir que això va suposar el naixement de l’ska modern.
Two Tone significava la unió entre blancs i negres (dos tons).
La música de la Two Tone era majoritàriament versions de clàssics del reggae i de l’ska amb un ritme una mica més accelerat, potser influenciat per el naixement del punk. El que va diferenciar més l’ska de la Two Tone amb el dels principis és, que aquest era totalment fet al Regne Unit, tot i que molts dels músics eren immigrants jamaicans. L’objectiu era tocar una música moderna però sense renunciar a les arrels dels ritmes jamaicans, evitant que aquestes es perdessin per aportar-hi elements massa innovadors. Les lletres van recolzar-se en el punk i llençaran un missatge de denúncia social. Alguns grups es van deixar influenciar pel pop i van canviar d’estil musical, d’altres van desaparèixer i d’altres encara segueixen fent ska avui en dia.
En aquest moment molts joves skins es deixen emportar per la ideologia d’ultradreta de diferents partits i grupuscles com ara el National Front, el British Movement i l’hereu dem National Front, el British National Party, empesos per la mort de molts companys seus per sobredosi, o per els problemes que tenien amb la immigració paquistanesa, oblidant els orígens en part jamaicans del moviment skin. També és important dir que l’onada d’immigració que rebia la Gran Bretanya en aquell moment era molt forta i que el partit conservador, que és un dels partits tradicionals britànics s’estaven posant en contra d’aquesta onada d’immigració. Això també tindrà la seva repercussió en l’àmbit musical, quan es crearà una variant de l’Oi! anomenada R.A.C l’any 1979 (rock against comunism, és a dir rock contra el comunisme).
El màxim exponent d’aquesta música serà el grup Skrewdriver (tornavís en anglès, que volia simbolitzar tot allò relacionat amb el món obrer)el líder dels quals era Ian Stuart Donaldson . Al principi aquesta banda era apolítica i tenia com a influencies musicals The Who, The Jam i Rolling Stones.
Més tard es convertiran en una banda Oi! qualsevol, més aviat mediocre, però el fet que comencessin a tenir contactes amb membres del National Front va fer que quan les principals bandes d’Oi! es van desmarcar del moviment nazi ells no ho fessin i això els va facilitar el suport dels caps rapats feixistes .
Aviat Ian Stuart va crear, juntament amb el National Front, que era conscient que aquest música aconseguiria nous adeptes per a la causa neonazi entre els més joves, una discogràfica anomenada “White Noise Records”. El mateix Stuart va dir: “un pamflet el llegeixes i el tires a les escombraries, una cançó la repeteixes una i una altre vegada”.
Altres grups importants de R.A.C. a nivell mundial seran Skullhead, No Remorse, Legion 88...etc. S’estendran arreu d’Europa i de tots els territoris amb població blanca, com ara els Estats Units, Oceania o algunes zones de Sud Amèrica .

La música R.A.C. poc a poc deixarà de ser només Oi! i entrarà dins de sons més metal, en alguns casos , i en altres casos seran ritmes més propers al Rock & Roll. Això farà que el moviment skin neonazi s’acabi d’allunyar del tot dels orígens del moviment skin basat primer en la música negra jamaicana i després en el punk. Es pot dir que el R.A.C. actualment no es basa en un sol estil musical, sino que es tracta d’unes sigles que engloben diferents variants del rock però que tenen en comú les lletres anticomunistes i racistes.
El moviment skinhead neonazi rebutjarà l’aliança dels skins amb els punks a causa del consum de drogues per part dels punks.

Mentrestant la societat de l’època tornava a carregar contra els skins, aquest cop acusant-los de tenir una ideologia neonazi, fet que només era cert en una part, ja que molts skins s’havien mantingut fidels als seus orígens no racistes.
L’ska ,en principi, per la seva condició de música negra, i perquè molts components dels grups eren negres, va quedar apartat del moviment neonazi ,encara que, el grup Madness si que s’hi va relacionar a causa de que un dels seus components era amic de Ian Stuart de Skrewdriver.
Tot i això, en els concerts de ska no es va prohibir l’entrada als skins neonazis, perquè els components dels grups deien que preferien convèncer a la gent del moviment neonazi de que estaven equivocats , abans de tancar-los les portes i donar-los motius per al seu racisme.
La premsa de l’època va associar tot el que era skinheads amb moviment neonazi. Un exemple d’aquesta manipulació va ser una foto dels The Selecter (grup de ska) acompanyada de la frase “no ballis amb els siegheilers” (“sieg heil!” és un eslògan nazi), tenint en compte que
Aquest grup només tenia un component blanc i tots els altres eren negres.
A l’escena Oi!, grups com ara els Sham 69 i els Angelic Upstarts crearan el R.A.R (rock against racism, és a dir, rock contra el racisme) per tal de netejar la imatge del moviment skin i desvincular-la de tota ideologia racista ja que grups musicals certament no feixistes encara venien seguits per skins propers al National Front.
A primers dels 80 sortiran noves bandes d’Oi ! com ara els The Bussiness, Combat 84, Infa Riot, etc i a mitjans del 80 hi haurà un nou revival de l’ska seguint els passos de la Two Tone, amb grups com The Toasters o The Busters, aquests ja amb la majoria dels seus components blancs. La variant alemanya, per exemple, va consistir en accelerar el ritme provinent de la Two Tone, en canvi altres bandes van decidir retornar als orígens.

Organitzacions d’skins

El 1984 a Estats Units es crea el S.H.A.R.P.(les sigles volen dir skinheads contra el prejudici racial en anglès) que és una organització de skins anti-racistes que pretenen retornar als orígens del moviment skinhead des de l’apoliticisme i l’antiracisme. Aquest moviment agafarà com a símbol el de la discogràfica Trojan, de música jamaicana que és un casc troià. Aquest moviment no és una organització política, sino que desitja ajuntar tots els skinheads antiracistes per reivindicar el moviment skin com un moviment no racista i pretén netejar la imatge que tenen els skins amb el tema de la violència gratuïta. De fet, una de les normes del SHARP és no agredir a ningú que no t’hagi agredit físicament o verbalment.
El SHARP s’introduirà a Europa el 1985 de la mà de Roddy Moreno, membre d’un conegut grup d’Oi!, els Oppressed.
emblema de Trojan i la seva posterior reconversió en el de S.H.A.R.P .

El 1993 es crearà a Nova York el RASH (Red & Anaschist Skin Heads), que és una confederació internacional de skinheads comunistes i anarquistes. També seran antiracistes però fugiran de l’apoliticisme del SHARP. Aquest cop és el primer que es parla de skins comunistes d’una forma organitzada tot i que molt abans ja se n’havia parlat ja que el comunisme era una ideologia important dins dels barris obrers anglesos i per tant també va afectar els skinheads. Es pot dir que els primers skins comunistes van aparèixer a tres llocs a la vegada: a Euskadi, a Anglaterra i França. Al País Basc tot el moviment va néixer al voltant del grup musical Kortatu que practicava tant Oi!, com punk , passant per l’ska tot i que s’els va etiquetar com a “rock radical basc” i aquesta etiqueta la van portar molts altres grups posteriors amb idees polítiques semblants. Les seves lletres eren tant en basc com en castellà i les seves lletres es basaven en defensar la identitat del País Basc. A Anglaterra la banda musical The Redskins va ser la primera en denominar-se skinhead i comunista i el seu ritme estava basat en el soul , amb punk i rock barrejat. Aquesta banda va néixer el 1981 però amb un altre nom, No-Swastikas, que també tenia un contingut antifeixista. El 1986 van ser entrevistats per Eva Kowalski a Londres. Una resposta de Chris, membre del grup va ser força similar a la frase que abans s’ha esmentat de Ian Stuart sobre l’utilitat de la música en la política. Concretament va dir: “és més fàcil anar a un concert dels Redskins que comprar el diari The Socialist Worker”, això vindria a ser el mateix que va dir Ian Stuart però aplicat a l’esquerra política. Els membres del grup es dedicaven els dissabtes pel matí a vendre aquest diari que era una publicació del partit del qual éren militants anomenat Socialist Workers Party , que era un partit trotskista . Sovint els seus concerts eren rebentats per skins neonazis. A França el moviment Redskin va aparèixer al voltant de la banda musical Beurier Noir i també van apareixer diferents organitzacions d’skins comunitses que les seves accions es basaven en perseguir els skins neonazis i garantir la seguretat en els actes de l’esquerra comunista. Tots ells practicaven esports de combat i van dificultar molt durant un temps l’acció dels grups d’ultradreta a França.
Tornant al RASH, cal dir que a la seva declaració de principis consideren la cultura skinhead multirracial i de classe obrera i consideren que “els nazis son només la punta de l’iceberg d’una falsa democràcia i imperialista que els utilitza com a eina de repressió”. Pretén unir a tots els skinheads antifeixistes superant les divergències polítiques, mantenir autonomia davant de qualsevol partit o organització, autogestionar-se i col·laborar amb altres organitzacions antifeixistes. Diuen recolzar la lluita per qualsevol mitjà contra la destrucció de la cultura skinhead, el boicot a la venda de material feixista, la solidaritat amb les víctimes d’agressions nazis, la sindicalització, les cases okupades i la lluita organitzada contra la violència policial i contra els enemics de la classe obrera.
Les dues grans organitzacions a escala mundial d’skins neonazis seran Blood & Honour i Hammerskins. Aquestes organitzacions, igual que el S.H.A.R.P. i el R.A.S.H. també estan organitzades per diferents seccions a cada país on estan implantades.

A casa nostra...
El moviment skin va entrar a la península a través de Catalunya i del País Basc, en part per ser les zones peninsulars més properes a la resta d’Europa i , d’altra banda, per la situació política que hi podíem i hi podem trobar. El look skinhead es va introduir a Catalunya per mitjà dels caps rapats francesos que estiuejaven a la Costa Brava i en el cas del País Basc va ser a causa de l’evolució de l’escena punk local, exactament el mateix que va passar a l’anglesa, fet que ja s’ha explicat anteriorment. A Barcelona començaran a aparèixer un bon nombre de seguidors de l’ska però s’havien de conformar amb escoltar bandes estrangeres.

Ska + català: Skatalà
Davant de la necessitat de una escena ska pròpia l’estiu del 1985 es forma la primera banda catalana de música ska, i el seu nom serà Skatalà . Els components provenien majoritàriament de bandes punk de l’escena barcelonina. Podríem dir que, a Catalunya, el moviment skin i el punk seran paral·lels. Al principi només faràn versions de grups d’Oi! i ska anglesos però aviat trauran el seu repertori. L’any 1987 gravaran la seva primera maqueta anomenada “Fent d’aquí” amb cançons Oi! i ska. Aviat també aconseguiren suport al País Basc i fins i tot compartiren cartell amb Kortatu una banda nacionalista basca (el cantant, Fermín Muguruza, és militant de Batasuna) que era el principal referent dels skins de tot l’Estat espanyol. També van tocar per tot França .Tot i actuar en alguna ocasió per el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), un col·lectiu de l’esquerra independentista catalana extraparlamentària, i per altres col·lectius d’esquerres com ara l’ateneu de Nou Barris o en una festa anti OTAN no aconseguiren dissociar-se dels suposats lligams amb l’extrema dreta, que els atorgava la premsa i que, per descomptat, eren inexistents. Les seves lletres anaven carregades d’ironia i humor. El grup se separa l’any 1988 i no es torna a ajuntar fins al 1991. El 1993 editaran el seu primer CD anomenat “Borinot, borinot” , a partir d’aquest disc deixaran de banda els sons Oi! per centrar-se amb l’ska més proper a la Two Tone tot i que en els concerts seguiran fent cançons Oi!. El seguirà el 1995 el CD anomenat “un de nou” i ja per acabar, l’any 1998 sortirà el seu CD gravat en concert anomenat “in concerto” que va ser enregistrat a Itàlia, concretament a Pàdua. Els hereus més directes de Skatalà seran els Dr. Calypso que compartirà algun membre amb Skatalà. És una banda nascuda el 1989, tot i que no editaran cap CD fins al 1993, i que actualment és la principal banda de ska catalana amb 5 discos. Aquest grup serà el que farà de teloner a les bandes jamaicanes de ska i reggae més importants com ara Skatalites quan visiten Barcelona.

Un dels membres de Skatalà al deixar el grup fundarà “FBI skazine”, una revista gratuïta dedicada al món de l’ska i que es pot trobar a les botigues especialitzades en aquest tipus de música. En aquesta revista hi ha articles sobre l’historia de l’ska, crítiques a discos, propaganda de roba skinhead ...etc. Cal dir que ni Skatalà ni Dr.Calypso seran seguits per els skins nazis ni “FBI skazine” el llegiran els nacional socialistes, perquè cal tenir en compte que els neonazis no segueixen la música ska ni reggae al ser música negra, i també perquè la música ska sovint té lletres antifeixistes. Altres grups importants d’ska dins l’escena de l’Estat Espanyol seran els Komando Moriles de la Bisbal d’Empordà, els bascos Skalariak i Betagarri o els valencians Skaparràpid. Tornant als inicis del moviment skin a Catalunya i a l’Estat espanyol , els discs de ska i Oi! no seran promocionats per les grans discogràfiques i s’hauran de fer discogràfiques independents, sovint regentades per skinheads, que editaran els discs dels grups de ska i Oi!. Alguns exemples d’aquestes discogràfiques son l’eivissenca Bronco Bullfrog, també Capità Swing, Al·leluia Records, Liquidator, Ska Town, Plàstic Disc...

Decibelios, els precursors

Una mica abans de la aparició de Skatalà, també a Catalunya, el febrer de 1980 van aparèixer els Decibelios. El fet que ho expliqui desordenat és que primer he volgut explicar l’escena ska i després la escena Oi! que és l’ordre en el que van aparèixer a Anglaterra, però aquí no es va seguir aquest ordre ja que va arribar una escena ja construïda i per tant va arribar tot paral·lelament. Decibelios va ser la primera banda catalana i també de l’Estat espanyol formada íntegrament per skinheads (també Skatalà tenia algun membre skinhead), tot i que al principi no ho eren, i que es va dedicar a fer Oi! tot i que després també van fer ska. L’any 1982 enregistraran el seu primer senzill anomenat “Paletas putrefactos”. Els seus concerts es caracteritzaven pel seus espectacles dalt de l’escenari que incloïen visceres d’animals algunes vegades i una actitud provocadora. L’any 1983 editen el seu segon senzill anomenat “Paletas... y bolingas”. Serà a partir d’aquí que tots els membres del grup adoptaran l’estètica skinhead que fins aleshores només tenia el cantant. Aviat Decibelios també triomfaran a la resta de l’Estat i sobretot a Euskadi que és on l’escena skin també tindrà força implantació i també compartiran escenari amb els bascos Kortatu tal com faran Skatalà. El 1984 apareix el seu primer llarga durada anomenat “Caldo de pollo” de nou amb unes lletres amb els temes més repetits pels grups musicals skinheads com ara la classe obrera, la violència, la cervesa...etc. El 1985 trauran un mini LP anomenat “Oi!” amb el seu himne Kaos, una versió en castellà de una cançó de la banda anglesa The 4 Skins i que es convertirà en un himne pels skins de tot l’estat. L’any 1986 van treure el disc “vacaciones en el Prat” en el que es deixava més de banda el so Oi! i es passaven als ritmes caribenys de l’ska. Més tard, l’any 1988 surt el seu disc “Vivo’s 88” gravat a la sala Zeleste de Barcelona i un any després sortirà “Con el tiempo y una caña” que serà el seu últim disc. Decibelios va ser sempre un grup apolític tot i que se’l va relacionar algun cop amb grups feixistes per la presència de membres de Brigadas Blanquiazules (ultres del R.C.D. Espanyol) als seus concerts. També es va dir que un dels membres portava una samarreta amb la cara d’Adolf Hitler, tot i que ells sempre han desmentit les seves vinculacions amb el feixisme. El que si que està clar és que en la seva cançó “Sóc un upstart!” se senten dos crits de Sieg heil! tot i que es podria dir que la seva actitud seria de provocació i no de militància política, com seria el cas dels Sex Pistols a Anglaterra. Encara que actualment les samarretes, els brodats i les xapes de Decibelios els porten els skins apolítics i els skins antifeixistes ja que al passar-se a l’ska, el compartir cartell amb grups clarament antifeixistes com Kortatu o M.C.D. o la presència de punks als seus concerts van deixar demostrat que no tenien cap vinculació amb grups feixistes.
---