Bon tall enemics de la terra

Açò no és habitual, normalment no escric de coses que hem passen en la meua vida, però avui anem a fer una excepció. És trist sentir odi i ràbia cap a una persona, però crec que quan estàs davant d’un porc, ignorant, del PP i maltractador d’animals, està justificat plenament. Per això pense que la mala llet, que és gasta la gent així, que a més a més són subnormals, perquè tenen ganes de buscar-te sol li desitge tot el mal del món o com diria Pablo Hàsel: “no me sabe mal tu tiro en la nuca”. A vegades existeix la justícia cruel del destí, simplement espere que no hem busque, perquè hem trobarà i ara no li respondre en evasives, li parlaré clar i català, que segur que li fotra més.

El personatge en qüestió defensava d’aplicar la llei antiterrorista a tots aquells, que qüestionen la figura del rei espanyol, posat a dit pel Franco ( ixa gran persona), doncs ho sent però ens hauràs d’aguantar anys i anys a tots els antisistemes, perquè la teua merda d’estat el reduirem a la cendra, jutjarem a tots els culpables i ens haureu de suplicar engenollats plorant per la vostra vida. Son així de tontos els peperos i més quan són la carn de canó de la crisi, sou treballadors de dretes, heu traït a la vostra classe social i vos penseu que sou empresaris o directament els llepeu el seu brut piu d’especuladors i rates de claveguera sempre amb el gran capital, cobrareu 3 euros l’hora i encara ho justificareu la vostra explotació laboral, tirant la culpa als estrangers. Però el temps posa a cadascú en el seu lloc i més a més en una data com avui. Feixistes espanyols, en realitat sou tan patètics que no arribeu ni a feixistes, ni una paraula amb ells, no es mereixen un minut del nostre temps.

Continue reading →

Festes alternatives i populars a debat

 

Fa temps que tenia en ment escriure un article d’opinió sobre aquest tema, ja que és un fenomen social prou interessant, que almenys en la Plana ha fet que la gent és mobilitze per crear un model d’oci un poc diferent al que ens tenen acostumat la majoria d’ajuntaments dels nostres pobles, que majoritàriament son bous al carrer, processons i orquestres/discomòbils. Si fem un xicotet repàs històric a aquest moviment anomenat festes alternatives a les nostres contrades, veiem que un dels pioners en fer-les han sigut les FAB(Festes Alternatives als Bous-Borriol), que tal com indica el seu nom pretenien ser unes festes amb una reivindicació animalista, encara que darrere hi haguen moltes altres coses com realitzar passes de video, xarrades, batukades, malabars, concerts de música reivindicativa,etc. Veiem com els nostres veïns del nord, ja feia temps que feien festes alternatives i amb un caràcter ideològic molt marcat i sempre en la funció de treure diners per als diferents moviments socials.

Concretant un poc més veiem com fa un anys van seguir aquest camí Castelló, veiem que el model seguit és més el de les festes alternatives al servei dels moviments socials, de fer la iniciativa va nàixer del Casal Popular de Castelló a partir del 2009, encara que no es tractava sols de fer actes per autogestionar a aquest col·lectiu, sinó que d’alguna manera intentava arreplegar tots els actes alternatius que havien fet i segueixen fent moltes colles de Castelló, però centralitzant tots aquests actes en un sol cartell. Després de que des de Castelló s’encenguera la flama van continuar altres pobles com Borriana, Almassora, Betxí, el Grau, Almenara i Nules. En aquest context es va arribar a crear una coordinadora de festes alternatives de la Plana, perquè pareixia que la embranzida aniria en augment, però desgraciadament la majoria de pobles, no han pogut continuar fent festes alternatives. Si ens posem a analitzar el perquè de que moltes festes s’hajen deixat de fer o no tinguen uns cartells tan atractius bàsicament és perquè ha hagut un posició prohibitiva i censuradora per part dels ajuntaments de la nostra comarca, majoritàriament governats pel PP, encara que no m’agradaria que siga pres com un dels símptomes del fracàs de les festes. És veritat que molts pobles han iniciat una ofensiva per tallar-nos les ales i molts ho han aconseguit, de moment, la tàctica que solen utilitzar és aplicar normatives de regulació d’espectacles, que normalment s’apliquen a les empreses d’oci, a associacions culturals.

El que hem referia és que hem d’entendre que no està clar que unes festes alternatives, que pareix que hajen de plantejar un model d’oci diferent, depengen del color polític de les institucions municipals, fet que ens condemna en caure en un bipartidisme i que siguem utilitzats com a esquer electoral de cara a la gent més jove. Això vol dir que realment no estàvem creant espais realment alternatius, sinó que simplement ens estàvem dedicant a confiar en el poder establert i a realitzar activitats, que ens quadraven. La mostra de tot açò és que ens apliquen lleis estúpides i no sabem com actuar, ens bloquegem.

Una vegada encetat el debat, que més m’interessa personalment, és que són per nosaltres les festes alternatives, i perquè dediquem esforços en muntar activitats lúdiques. En primer lloc el fet que ens vulguen prohibir les festes és un símptoma, ja que utilitzen les festes majors per tal d’alienar la població, és una manera de fer populisme i de demostrar que en realitat ells també són el poble, de fet es graciós vore com  en València Rita es cabreja perquè els moviments socials del cap i casal van a reivindicar en les mascletaés volen fer creure, que els manifestants estan contra les falles, els estant xafant la seua festa de manipulació i descontrol. Aleshores veiem que una de les funcions de fer unes festes alternatives és crear un espai de sociabilitat, on el poble s’expresse lluny del control de l’establishment, d’alguna manera crear un contrapoder a través de la festa.

Continue reading →

L'hivern, retallades i consciència de classe

De nou estem ací en un altre article d'opinió aquesta vegada parlaré arran de les mobilitzacions que han eixit al País Valencià a causa de les conseqüències de les retallades en l'educació fins arribar al punt de deixar a escoles i instituts sense poder gaudir de prestacions bàsiques com la calefacció i l'enllumenat. 

Anem a prendre diferents referències per arribar on volem arribar, una és la noticia de l'expulsió de l'alumne de l'IES Vila-roja d'Almassora arran de fer unes fotografies de la seua classe, on els seus companys van decidir anar a classe en mantes, una manera de protestar simpàtica i inofensiva. Veiem que l'excusa que dona la directora del centre és que dona mala imatge del centre, i hem pregunte que davant d'un deficit tant important d'infraestructures, et molesta el prestigi, que els teus alumnes no tinguen la possibilitat de no patir fred en hivern o de fer-ho sense llum. Però no és tracta simplement que aquesta directora li perda l'aparentar, sinó que podem observar clarament una motivació política en aquesta expulsió, totalment arbitraria. Jo hem pregunte realment si la gent que vota el PP, espere que no tota, siga tan sectària, que sols veja que tot és culpa del PSOE. Davant d'aquest fet, vull puntualitzar que no defense al PSOE, per mi son dues cares de la mateixa moneda són els partits del règim. Tornant al tema el que ens ocupa no entenc com una directora simplement no pensa que açò pot ajudar a que es solucione el seu problema d'infraestructures, podem dir que és el que passa quan no valorem com a societat els interessos col·lectius.

I no anant-mos massa lluny d'Almassora vorem que en Nules, també hi ha hagut mobilitzacions per part del professorat, incloent votants habituals del PP, fet que contrasta que no tots els votants són iguals, les coses com siguem, un altre tema seria valorar si son conseqüents en el partit que voten. Doncs simplement volia parlar del cas de  Nules per enllaçar la noticia d'un mitjà digital. Doncs d'ací el que realment ens interessa no és la noticia en si, ni tan sols la seua redacció, ni les intencions del diari en qüestió. El que ens interessa realment són els comentaris i vorem una tendència de certes persones, que no els agrada aquestes mobilitzacions, perquè les encapçalen professors, si amics ixos malvat funcionaris, que se passen tot el dia esmorzant i prenent café, i damunt que fan poques classes, encara tenen la barra de tindre tres mesos de vancances, en definitiva una casta de priviliegiats molt allunyats de la realitat de la gent treballadora. Doncs no amics els funcionaris son treballadors igual que vosaltres, i si tenen un treball qualificat o com vullgueu anomenar-lo, és perquè han estudiat, han passat unes oposicions i sempre han cobrat el mateix, inclus en aquells bons temps, on els treballadors no qualificats lligaven els gossos en llonganisses, que després torraven en el minúscul tros de jardinet, pel quan s'havien hipotecat el futur, pensanse que eren els nous rics, que gaudien del valencian way of life.  

Deixant ja el to irónic, possem-nos seriosos culpar als treballadors alienats, demostra l'altra cara de la moneda. És a dir que la lluita de classes l'estem perdent i l'anem a perdre si el poble treballador segueix lluitant per les molles. Però part de la culpa la te certa intel·lectualitat de pa sucat amb oli, pagada per la burgesia, s'ha entestat en repetir als quatre vents una vegada esborrada del mapa la URSS, que ja no existeixen les classes, almenys en Europa, el que existeix és gent amb més diners i gent amb menys. Aleshores ja tenim muntat un entramat pel qual els treballadors que cobren més que tu son motiu d'enveja i  de recels, però curiosament mai del qui te més, és a dir d'aquells que tenen els mitjans de producció, i que et roben feliçment el fruit del teu treball cada vegada a un preu més baix. Per això per trencar aquest aïllament entre les classes populars, el que hem de fer és recuperar la consciència de classe i açò de moment sols es pot fer mitjançant la pedagogia, també és veritat que en situacions de penúria com les actuals és més fàcil obrir els ulls als nostre companys de trinxera. Però per guanyar aquesta batalla als nostres enemics naturals (la burgesia) necessitem mitjans de comunicació propis que contesten a tot el seu entramat de manipulació i alienació.

Per això si som conscients que som un col·lectiu amb unes problemàtiques molt paregudes, i fem enpatia amb els nostres, sols sentim-nos de nou com una classe, que tenim consciència de que tenim enfront una altra classe que ens explota, de les maneres més subtils si voleu, però ens exploten. Cal clarificar la situació saber qui som nosaltres i qui son ells. Aleshores ja es podem plantejar les estrategies per afrontar en dignitat la lluita de classes, una lluita que hem de remuntar.

Continue reading →

Assemblea oberta als moviments socials de Castelló

Diferents persones i organitzacions dels moviments socials castellonencs convoquem a una assemblea oberta per tal de tractar un posible calendari de mobilitzacions per als propers mesos amb l’objectiu de fer front a les reformes fiscals i laborals, així com les retallades socials que estem patint els darrers mesos, i que s’accentuaran en el futur inmediat.

Moviments socials i 15M:
El cicle de lluita iniciat el passat 15 de maig, que donà forma a espais populars i assemblearis de mobilització, va arrosegar multitud de persones a sortir als carrers i denunciar la gestió de la crisi que estaven fent els grans poders econòmics i polítics d’este país. En aquesta dinámica de lluita i mobilització hem participat i participem moltes persones que venim de llargues lluites socials, si bé és cert que invisibilitzades i reduides a minories actives, que hem coincidit amb moltes altres persones que, per raons diverses, es movien de forma decidida i contundent per primera vegada (o després de molts anys) als carrers.
Tal i com ha passat a altres territoris de l’estat, l’empenta i la força incial del moviment 15M com espai de lluita popular, ha anat perdent eixa vigorositat per diverses causes: inicial cobertura mediática i posterior invisibilització, cansament de moltes persones per seguir un ritme vertiginòs d’activisme, desencontres entre posicionaments front als objectius i mètodes de lluita, i en definitiva el normal desgast que implica una lluita de tanta intensitat durant mesos.

Pel que fa als diferents moviments socials i organitzacions que varem vore en el moviment 15M un espai de confluencia on compartiem bona part de les reivindicacions i motius d’indignació, si bé inicialment bona part de les persones integrants d’aquests ens varem volcar en donar forma, difussió i suport al moviment, és evident que l’evolució natural d’aquest no ha suposat la inicialment esperada fussió de totes les lluites i moviments en l’assemblea del 15M de Castelló (una qüestio comprensible en tot cas). Açò per diferents motius dels quals fem una breu menció:
- Per part de moltes persones membres de moviments socials i organtzacions no hem vist la suficient consistencia inicial en les formes d’organització i en el discurs de transformació social, sinò més bé un espai unitari amb sensibilitats diverses on a títol individual en principi totes les veus eren tingudes en compte. Per tant, un moviment complementari i popular on els individus amb diverses formes de pensar podem participar del debat i la reivindicació d’altres formes de govern i de sistema econòmic.
- En relació amb açò, a Castelló (igual que altres ciutats i territoris de l’estat) existeixen moviments socials i organitzacions de llarga trajectoria i de grans esforços i recursos invertits com per decidir precipitadament abandonar-los de forma irreversible. Aquest fet creiem que és sobradament comprensible, i que resta força i capacitats de cara al futur.
- En tot cas, es evident que compartim tot el món l’importància abrumadora de les mobilitzacions del 15M durant aquests mesos arreu de l’estat i del món, considerant especialmente el cas de Castelló, on feia molts anys que no es veien mobilitzacions tant importants.
- Al mateix temps, l’impacte d’aquestes mobilitzacions ha suposat una dinámica de qüestionament i autocrítica cap a les fórmes de lluita i d’organització tradicionals que provocaran que res torne a ser com avanç en aquest sentit, si bé hi ha certs procesos que han de ser lents i fer-se de forma conscient i eficaç. 

Arribant a aquest punt, considerant les relacions i les afinitats establertes entre el moviment del 15M i altres col.lectius i organitzacions locals, considerem que, si bé no és una proposta viable ignorar les dinàmiques de lluita i autoorganització anteriors al 15 de maig declarant-les inviables i obsoletes, sí que considerem que cal seguir avançant en els procesos de coordinació i de confluencia de totes les lluites socials en diversos terrenys que en aquests moments podem fer front a les retallades socials, reformes laborals, perduda de drets i expoli de les clases explotades i amb menys recursos econòmics.

Proposta de coordinació:
Es per aquests i altres motius que persones integrants de diferents col.lectius i organitzacions pertanyents als moviments socials castellonencs llancem la proposta de crear un espai unitari capaç no solament d’incoporar persones a títol individual, com l’assemblea del 15M local, sinó també d’establir nexes de col.laboració amb altres persones organitzades que no tenen temps per poder asumir l’activisme i la participació que implica l’assemblea 15M de Castelló. Aquesta formula ens permetria:
- No duplicar el temps que persones amb afinitat i ganes de treballar conjuntament hem de dedicar per estar organitzades i prendre decisions de cara a futures mobilitzacions.
- Poder abastir diferents lluites i sectors de conflicte que impliquen treballar amb intensitats i constàncies diferents, dificilment compatibles (però si complementaries) amb l’activisme a l’assemblea del 15M.
- Mantenir canals de comunicación i coordinació entre activistas, podent arribar a persones que no tenen disponibilitat a acudir a la plaça o el local setmanalment.
- Incrementar el poder de convocatoria de futures mobilitzacions.
- Fomentar el debat i l’intercanvi d’idees entre diferents models d’organització, de lluita i de proposta d’alternatives front la crisi.
- Promoure formes de coordinació i lluita conjunta similars a les que altres territoris i assemblees del 15M están desenvolupant, com el cas d’espais unitaris amb centres socials, afectats per les hipoteques, sindicats de base, grups ecologistes, en defensa dels serveis públics, etc.

En aquest context, entenem que davant els temps que ens venen a sobre cal tenir la capacitat d’enteniment, la flexibilitat per deixar de banda les trinxeres particulars fent un front comú, sense perdre allò que ens dona fortaleza i respectant l’autonomia i les diferents sensibilitats de cada persona i col.lectiu.
Per això, proposem una primera pressa de contacte per tal que les persones i organitzacions decidides a fer front a les properes retallades en materia de drets socials, econòmics i laborals, i a proposar vies més justes per fer front a la crisi en la que ens han clavat les clases dirigents, ens trobem i valorem la possibiltat de posar en marxa un calendari de mobilització i denuncia conjunta.
La nostra proposta és una trobada per als propers die 18 de gener, bé al Casal Popular, al Casal Popular per poder parlar i debatre quines possibilitats tenim de cara al futur de forma conjunta.

Tot està per fer. No tenim res a perdre i sí molt a guanyar.

Continue reading →

Festivern 11-12

Ja està ací el Festivern, un dels festivals més consagrats al País Valencià, podem dir que en l'oferta d'ocí que hi ha la nit de Cap d'any, demostra que anar de concert en aquesta nit és possible no cal anar solament de Discoteca a uns preus desorbitats, solament perquè és una nit amb uns preus també desorbitats, que no mostren cap tipus d'espectacle que pague la pena. En canvi tenim l'alternativa del Festivern, que és dues nits de concerts de música en valencià i en altres llengues amb diferents estils.

Per aixó vos deixem l'informació del festivern

30 de desembre

• Arthur Caravan
• Feliu Ventura
• Voltor
• Atzembla
• Termofrigidus

31 de Desembre

• Arrap
• La Pegatina
• Obrint Pas
• La Raíz
• New York Ska Jazz Ensemble
• Panoramix
• Dj Panxo
• Dj Plan-B

Continue reading →

La Unitat Popular al País Valencià

En aquest títol tan cridaner comencem un article, que el que pretén és analitzar la situació del País Valencià des de la perspectiva de l'Esquerra Independentista. Primer de tot dir que la situació com a moviment ha millorat respecte els anys, però seguim estant en un punt mort, seguim en un gueto. Analitzar les causes són un poc complicades, però començaré amb la idea que tenim molta gent del nostre propi país, i les diferents postures oposades que s'encontren. 

Realment que entenem pel País Valencià? i pels Països Catalans? veig que es un tema que arran de la famosa Batalla de València no va quedar tancat i sempre torna. És un tema sobretot identitari de símbols i identitats enfrontades, que crec que és inevitable resoldre en tot l'espectre polític valencià més o menys amb sensibilitat nacional i progressistes, més que res per posar alguna etiqueta. Veiem aleshores diferents concepcions veiem que hi ha posicions que consideren que el País Valencià és simplement el sud de Catalunya i que s'hauria de suprimir la seua personalitat pròpia en favor d'uns PPCC, on sols tingueren cabuda les comarques. Tenim un altra visió del País Valencià, que accepta que és una nació i que la seua prioritat ha de ser la independència de la nació valenciana i si de cas ja es faria una futura federació amb la resta de PPCC. Diriem que aquestes dues postures son la cara i la creu, encara que som conscients que hi ha d'altres intermèdies, que és on podriem ubicar el projecte de PV de l'EI, és a dir acceptem que la nació son els PPCC, però que en el seu sí te diferents territoris amb personalitat pròpia com seria el cas del PV, que degut al context històric del projecte imperialista espanyol han dut a ser un país esquarterat amb diferent velocitats. 

Per a mi personalment la postura més lògica seria la de l'EI, ja no ho dic en termes corporativistes que no m'han agradat mai, sinó perquè entén el projecte de PPCC com enfrontat a l'Estat opressor i que entén la diversitat del nostre poble. Però a la llarga no ha servit de molt l'estratègia de la defensa a ultrança dels PPCC i la reivindicació com als que hem dut endavant la flama de la nació sencera. I encontrar un perquè ens pot ajudar a veure que ens ha dut aquest punt. Un dels fets indiscutibles és l'espanyolisme que impera al PV, en forma de blaverisme que ha fet que en la població es veja com a negatiu tota relació amb els nostre veïns del nord. Hi davant d'aquesta realitat social a la població valenciana no pots entrar directament dient tu vius als PPCC, remarcant sempre aquesta realitat que no que viu al PV i no a Espanya, perquè a la llarga el primer pas per ser PPCC és ser PV, tal com dia Joan Fuster. I ser PV ha de ser incompatible en ser espanyol, eixa és la feina primordial que hem de fer sentir a la nostra població, que no son ni Comunidad, ni Levante español. 

Després d'aquesta reflexió volia comparar tot açò amb l'auge de marca Compromís i perquè ha generat una predisposició favorable en la població valenciana. L'anàlisi dels seus encerts seràn més en  clau nacional que social, molts es tiren les mans al cap perquè la unió del Bloc i Iniciativa (una escissió d'EU), han generat un discurs agradable entre la progressia valenciana, i en la població general, pel fet del que ells anomenen valencianisme de construcció. I aquest valencianisme de construcció en que consisteix, doncs en definitiva en fer certes concessions a una branca del nacionalisme valencià que en molts sectors se'l consideraria neo-blaver, i en sumar esforços per a la construcció del País Valencià, en lloc simplement d'enfrontar projectes més o menys pareguts. En aquesta idea simple el que és tracta és de construir la identitat dels valencians i valencianes del segle XXI, i construir aquesta nova identitat suposa superar la Batalla de València trencar amb aquest mur que ens hem posat nosaltres mateixa en molts casos. I en açò vull dir que Compromís és la panacea i ens hem d'unir a aquest projecte, la resposta clara és no. I no per mania, sinó perquè l'espai de l'EI és un altre, nosaltres hem de ser l'esquerra rupturista hem d'encarnar el projecte de la Unitat Popular i Compromís no ens du a la Unitat Popular, ens du a una reflexió sobre com ens hem d'articular les classes populats valencianes. La idea és superar tot açò i el que és un projecte electoral descafeinat tant en allò social i nacional, donar-li una nova embranzida. 

Jo crec fermament que hem d'anar als debats sobre les banderes, que tant ens han dividit i superar-los en definitiva no ser hermètics fer confrontació ideològica i utilitzar la dialèctica i recuperar els nostres símbols. Això passa per acceptar la controvertida reial senyera de València, que continua alçant velles passions, hem de discutir si ha de ser la bandera de tots els valencians o sols de la ciutat de València. Jo crec que ha de ser privativa de la ciutat, encara que historicament pot ser interpretat de diverses maneres. Crec que recuperant els simbols estrictament valencians i sumant-los als que son considerats dels partidaris pro-PPCC estem desarmant al blaverisme, fem que se lleve la seua careta i que es presente en la seua vertadera forma feixisme espanyolista. Seria una manera d'acabar amb els debats, així com recuperar festes popular segrestades pel regionalisme com les falles, hem de fer notar la pressencia, dels nostres símbols, la nostra llengua i la nostra música en totes les festes populars, però en les falles especialment perquè pareix patrimoni exclusiu de la dreta i no ho podem permetre.

Per tot aixó hem d'engegar espais on es puguen dur aquestos debats, ja no únicament al si del nostre moviment, sinó de tots els moviment rupturistes i amb sensibilitat nacional. És d'aquesta manera com es construeix la Unitat Popular, almenys des del meu punt de vista. 

Continue reading →

Articulació del desig a través del bon tracte

Taller "Articulació del desig a través del bon tracte"


a càrrec de Anna Garcia.


Us convidem a l'activitat que organitza el Casal Popular de Castelló amb motiu de 25 de novembre, dia contra la violència de gènere.




* No cal inscripció. Es demana puntualitat.


**************************************************************


La violència de gènere és un problema estructural que afecta a totes les persones. La existència de un marc patriarcal de relacions impulsa a les persones (en funció del sexe del naixement) a pensar, senAquest taller té l'objectiu de ser un espai de reflexió sobre el desig i els afectes, per tal de aproximar-nos a comprendre com són les persones que elegim per a mantindre una relació de parella, un encontre sexual, etc. Què característiques té la persona que t'atrau? És habitual que acabe enamorant-me de la persona que no em convé? A partir d'aquestes i altres reflexions, construïm la nostra proposta de superació de la violència de gènere des de l'educació, defenent que, és possible articular el nostre desig cap a l'elecció de relacions basades en la cura i el plaer i, en definitiva, cap a la construcció conjunta de relacions igualitàries i autònomes.tir i actuar segons dos subcultures: la masculina i la femenina.


La societat patriarcal-capitalista promou uns determinats models els quals orienten l'atracció i guien el nostre desig cap uns determinats models d'homes i dones que són discriminatoris i violents. Així, cada volta és més sovint trobar-nos amb relacions de maltractament en l'adolescència i la joventut. Aquesta socialització en relacions de violència fa que existisquen pocs models de referència de bon tracte i, per tant, hem de dedicar esforços en el nostre dia a dia per a construir-los.

Continue reading →