Ladran, luego cabalgamos

No vos espanteu no vaig a fer una entrada en castellà, que Pompeu Fabra hem lliure, és una xicoteta reflexió a partir d'uns fets ocorreguts en classe de legislació. I és que estic deduint que el professor és d'UPyD, si eixe partit espanyolista tan d'esquerres per qual Ynestrillas demana el vot. I es que al final un se sent insultat al sentir els arguments típics de la caverna mediàtica espanyola i més venint d'un professor, que és suposa que s'ha de limitar a fer la seua feina i no utilitzar les seus classes com una eina d'adoctrinament ideològic.

Però no és així i aquest personatge no para de bramar contra els catalans i el suposat procés d'independència del Principat de Catalunya, amb argument tals com que fer un referèndum equival a fer un colp d'Estat i en la seua modesta opinió(a tot li dic opinió) el que cal és suprimir l'autonomia o en el seu defecte invocant la sagrada constitució del 78, emular a l'exercit democràtic de 1934 i bombardejar Barcelona, això no ho ha dit però ho ha insinuat.

I amb aquesta anècdota anem a enfilar l'agulla, és divertit vore com els espanyols rabien quan la seua colònia més productiva ha dit prou i pas a pas ha decidit emprendre un camí per separat, que ja veurem com comença i com acaba aquest camí, doncs tota l'artilleria mediàtica i la seua màquina propagandista es posa en marxa. I davant dels seus arguments puerils els independentistes els hem de respondre de manera contundent i clara a totes les seues fal·làcies.

Els catalans són insolidaris: Doncs ho sentim, però l'economia no falla en conjunt els Països Catalans, son els territoris de l'estat que més aporten i que menys reben. 

El referèndum és anticonstitucional: Serà anticonstitucional fer un referèndum, això demostra la qualitat de la democràcia espanyola, que no ha canviat mai les formes de fer del feixisme. Però resulta que hi ha una cosa que és diuen Drets Humans, i existeix el dret d'autodeterminació és a dir el dret a que els pobles trien lliurement el que volen ser i com ho volen ser. És el que passa quan la seua idea de democràcia és que els ciutadans voten cada quatre anys i que donen carta blanca als seus polítics per fer el que vulguen. I relacionat en el tema del referèndum, diuen que si es fera haurien de fer-lo a tot l'Estat, clar seria el primer cas en el món on la metròpoli decideix sobre si les seues colònies volen desfer-se del seu jou imperialista.

Sense Espanya vos arruïnareu: És una predicció sense cap fonament científic, ja que quan els diferents territoris que conformen els PPCC, han exisistit molt abans que la idea d'Espanya i han sigut de fet molt més prospers, sinó recordem les possessions italianes. I en l'actualitat podem dir que la nostra nació junt a Euskal Herria han sigut el motor econòmic de l'Estat, pel que fa a Euskal Herria no els afectaria tant la seua independència, ja que econòmicament viuen pràcticament com si tingueren un estat propi. En canvi com ja he explicat més endavant nosaltres aportem una gran massa impositiva. I cal voreu encara qui s'arruïnaria si no tenim l'oportunitat de fer el nostre camí mai sabrem el que passarà.

I més o menys acabarien ací les respostes als seus pseudo-arguments, en fi també vull dir que per aquestos atacs no ens fiem massa. Que els encaixistes no ens donaran la independència, per molt que parlen i s'omplen la boca. Vull recordar que no ens hem d'arronsar quan venen en l'argument de la por, però hem d'estar preparats per a tot. Perquè ser independentista implica estar a favor de la ruptura, és a dir voler trencar amb l'Estat Espanyol significa ser un antisistema, com ells diuen. I hem de saber que açò de la independència no és un joc i tenim una història plena de tortures, assassinats i jugades brutes. Així que no hem de baixar la guarda i estar preparats a defensar la nostra terra per tots els mitjans, com sempre hem fet els independentistes de veritat.

Visca la terra, mori el mal govern!

  

Continue reading →

Concert per la llengua

D'aci unes hores comença el concert per la llengua organitzat pel Sepc a Vilanova i la Geltrú, amb busos d'arreu dels Païssos Catalans. Amb les actuacions de:

• Obrint Pas
• Kop
• At-versaris
• EINA
• Ebri Knight

Continue reading →

Sobre la Violència

Sempre m'ha paregut interessant aquest debat, sobretot quan parlem del seu ús per a fins polítics. Sobretot és interessant aquest debat, generat arran de l'irrupció del 15M en el panorama polític, perquè fa veure com aquests posicionament pareix generar dos bàndols. El violent i el no violent, del violent no cal parlar molt perquè ja en parlen prou als mitjan de comunicació, però parlem dels no violents, que m'agradaria que no es confongueren amb els clàssics moviments de la no violència, doncs els agrada dir que el seu camí és el correcte, l'únic possible, no cal doncs analitzar les condicions objectives ni subjectives, ni la violència com a fenomen polític. Les posicions tancades tenen açò, que no son crítiques tant d'una banda com de l'altra.

Posant-nos en matèria  podem dir que tant l'ús de la resistència activa com passiva, son diferents vies per arribar a un objectiu, posem per cas l'abolició del capitalisme. I intentar excloure qualsevol de les dues vies és no tenir massa idea, és jugar-nos-ho tot a una sola carta i quan jugues a una sola carta, el que sol passar és que perds. Per això m'agradaria que la gent partidària de les accions violentes haurien de respectar la via dels no violents, i a l'inrevés també, sempre que no impedim als altres efectuar la seua feina. I cap baix concepte es pot criminalitzar una estratègia per fer que la teua siga hegemònica.

Si estem un poc atents a la història vorem que la legitimació és la millor arma contra els nostres enemics, ja que un poder sols és vàlid en quant que els demés li donen validesa. Un exemple d'açò és que un esclau sol pot ser esclau mentre que ell accepte el seu rol, és a dir que legitime la seua situació social. Per això la nostra feina ha de ser deslegitimar al Estat desobeint les seues lleis i aquesta desobediència és la que ens portarà a la victòria, i depenent del context a vegades pot ser útil cremar el banc central i a vegades una sentada. Sols cal que analitzem que ens convé per a deslegitimar el seu  poder i no descartar cap opció a priori.

Continue reading →

Quina Independència?

Ja torne a la carrega després d'un temps sense escriure res, si recordeu unes reflexions molt curtes i molt negatives. Després d'un temps en standby he decidit continuar escrivint i continuar militant també, en la mesura que puga aportar alguna cosa. 

Però aquest no és un tema personal, simplement que veig com van evolucionant els fets al Principat de Catalunya referent a la nova explosió independentista, com a punt d'inflexió tenim l'exit de l'últim 11 de setembre. Com molt sabreu dins d'aquesta massiva manifestació independentista va estar convocada per l'ANC(Assemblea Nacional Catalana), si haguerem de definir aquest col·lectiu, els adjectius que buscaríem seria ciutadanistes, transversals i poca definició política. És a dir seria un tipus de 15M, però de temàtica estrictament nacional catalana, açò suposa una ambigüitat social, que permet que la gent de CiU manipule algunes assemblees, encara que també hi ha gent d'esquerres en el seu Secretariat, com és el cas de Carles Castellanos, un dels líders del MDT . 

Després d'aquest retrat ràpid del que és l'ANC, hem de veure que li falta com sempre la concreció, per a ells no és important el model d'Estat que volen implantar després de proclamar la independència. Fet que per a mi i tota la gent d'esquerres hauria de ser un error, ja que la gent de dretes mentre diuen que primer la nació i després ja vorem, tenen clar quin model de país volen, és el model de les retallades, de la concentració de capital i de la UE. Jo crec que hem de confrontar models i guanyar aquesta possible batalla. Perquè no hem de deixar que ens guanyen de nou els mateixos que van tancar als que mai han reculat, que han patit presó i tortures, és a dir per als revolucionaris catalans.

Aleshores ens trobem amb una estratègia clara per part de la burgesia catalana (CiU), és que després de fer la viu-viu durant tant de temps, després del gran èxit de la manifestació de l'11, es puja al carro i la gent pensanse que s'han tornat els més independentistes, van a rebre al President aplanant el camí per la seua majoria absoluta, i de passada oblidem com està castigant aquest govern a les nostre classes populars, gràcies a les retallades. I per acabar d'arredonir la festa convoquen eleccions anticipades aquest 25N, per fer-nos creure que serà el plebiscit de la independència i amb açò poder desmuntar les opcions rupturistes al parlament o creieu que les CUP es presentaran i seràn primera força?

Davant de tot açò ens trobem un escenari on l'EI no arrisca i prefereix la seua feina d'anar creant estructures i anar poc a poc, que no ho critique que conste, però crec que tot està passant molt ràpidament i crec que fa falta un full de ruta per part de l'EI per dir quin país volem i amb això crear candidatures rupturistes per contrapesar el poder de l'ofensiva capitalista.

Continue reading →

Jo també estic indignat

 

Encara que comence amb aquesta frase no vos aneu a trobar un intent d'anàlisi del moviment indignat ni molt menys, simplement és un intent de desfogar-me de la situació política que hem rodeja. Realment després d’anys i panys militant en diversos moviments socials i polítics he arribat al punt de l’extenuació, del cansament, de vore que m’ha tocat militar en els anys de l’apatia social i això cansa molt. Doncs si estic fart de que al meu poble, la meua comarca i el meu país intentar canviar les coses siga una feina esgotadora i al final un explota. Estic fart de les lluites fraticides, de la CGT amb la CNT, de la inoperativitat en l’EI al País Valencià, de les batalles electorals entre EUPV i Compromís, i de les lluites caïnites dins del moviment comunista, també del reformisme dels indignats i de la por al que diran. Realment pense que tot açò passa perquè ens han guanyat, ha guanyat l’individualisme del capital, ens doblegaran en una crisi econòmica, i els moviments rupturistes estem pensant en la mona de Pasqua. Estic indignat amb la situació política al meu poble, on es viu una puta dictadura si pretens canviar qualsevol cosa. Davant de tot açò podia decidir militar com sempre he fet per canviar les coses, però de moment no me sent vençut i me dedicaré a gaudir de la festa amb els meus amics a treballar quan puga i a estudiar si puc. En fi espere que aquest parentesí dure poc, però realment no me queden forces per tirar endavant.

Continue reading →

Bon tall enemics de la terra

Açò no és habitual, normalment no escric de coses que hem passen en la meua vida, però avui anem a fer una excepció. És trist sentir odi i ràbia cap a una persona, però crec que quan estàs davant d’un porc, ignorant, del PP i maltractador d’animals, està justificat plenament. Per això pense que la mala llet, que és gasta la gent així, que a més a més són subnormals, perquè tenen ganes de buscar-te sol li desitge tot el mal del món o com diria Pablo Hàsel: “no me sabe mal tu tiro en la nuca”. A vegades existeix la justícia cruel del destí, simplement espere que no hem busque, perquè hem trobarà i ara no li respondre en evasives, li parlaré clar i català, que segur que li fotra més.

El personatge en qüestió defensava d’aplicar la llei antiterrorista a tots aquells, que qüestionen la figura del rei espanyol, posat a dit pel Franco ( ixa gran persona), doncs ho sent però ens hauràs d’aguantar anys i anys a tots els antisistemes, perquè la teua merda d’estat el reduirem a la cendra, jutjarem a tots els culpables i ens haureu de suplicar engenollats plorant per la vostra vida. Son així de tontos els peperos i més quan són la carn de canó de la crisi, sou treballadors de dretes, heu traït a la vostra classe social i vos penseu que sou empresaris o directament els llepeu el seu brut piu d’especuladors i rates de claveguera sempre amb el gran capital, cobrareu 3 euros l’hora i encara ho justificareu la vostra explotació laboral, tirant la culpa als estrangers. Però el temps posa a cadascú en el seu lloc i més a més en una data com avui. Feixistes espanyols, en realitat sou tan patètics que no arribeu ni a feixistes, ni una paraula amb ells, no es mereixen un minut del nostre temps.

Continue reading →

Festes alternatives i populars a debat

 

Fa temps que tenia en ment escriure un article d’opinió sobre aquest tema, ja que és un fenomen social prou interessant, que almenys en la Plana ha fet que la gent és mobilitze per crear un model d’oci un poc diferent al que ens tenen acostumat la majoria d’ajuntaments dels nostres pobles, que majoritàriament son bous al carrer, processons i orquestres/discomòbils. Si fem un xicotet repàs històric a aquest moviment anomenat festes alternatives a les nostres contrades, veiem que un dels pioners en fer-les han sigut les FAB(Festes Alternatives als Bous-Borriol), que tal com indica el seu nom pretenien ser unes festes amb una reivindicació animalista, encara que darrere hi haguen moltes altres coses com realitzar passes de video, xarrades, batukades, malabars, concerts de música reivindicativa,etc. Veiem com els nostres veïns del nord, ja feia temps que feien festes alternatives i amb un caràcter ideològic molt marcat i sempre en la funció de treure diners per als diferents moviments socials.

Concretant un poc més veiem com fa un anys van seguir aquest camí Castelló, veiem que el model seguit és més el de les festes alternatives al servei dels moviments socials, de fer la iniciativa va nàixer del Casal Popular de Castelló a partir del 2009, encara que no es tractava sols de fer actes per autogestionar a aquest col·lectiu, sinó que d’alguna manera intentava arreplegar tots els actes alternatius que havien fet i segueixen fent moltes colles de Castelló, però centralitzant tots aquests actes en un sol cartell. Després de que des de Castelló s’encenguera la flama van continuar altres pobles com Borriana, Almassora, Betxí, el Grau, Almenara i Nules. En aquest context es va arribar a crear una coordinadora de festes alternatives de la Plana, perquè pareixia que la embranzida aniria en augment, però desgraciadament la majoria de pobles, no han pogut continuar fent festes alternatives. Si ens posem a analitzar el perquè de que moltes festes s’hajen deixat de fer o no tinguen uns cartells tan atractius bàsicament és perquè ha hagut un posició prohibitiva i censuradora per part dels ajuntaments de la nostra comarca, majoritàriament governats pel PP, encara que no m’agradaria que siga pres com un dels símptomes del fracàs de les festes. És veritat que molts pobles han iniciat una ofensiva per tallar-nos les ales i molts ho han aconseguit, de moment, la tàctica que solen utilitzar és aplicar normatives de regulació d’espectacles, que normalment s’apliquen a les empreses d’oci, a associacions culturals.

El que hem referia és que hem d’entendre que no està clar que unes festes alternatives, que pareix que hajen de plantejar un model d’oci diferent, depengen del color polític de les institucions municipals, fet que ens condemna en caure en un bipartidisme i que siguem utilitzats com a esquer electoral de cara a la gent més jove. Això vol dir que realment no estàvem creant espais realment alternatius, sinó que simplement ens estàvem dedicant a confiar en el poder establert i a realitzar activitats, que ens quadraven. La mostra de tot açò és que ens apliquen lleis estúpides i no sabem com actuar, ens bloquegem.

Una vegada encetat el debat, que més m’interessa personalment, és que són per nosaltres les festes alternatives, i perquè dediquem esforços en muntar activitats lúdiques. En primer lloc el fet que ens vulguen prohibir les festes és un símptoma, ja que utilitzen les festes majors per tal d’alienar la població, és una manera de fer populisme i de demostrar que en realitat ells també són el poble, de fet es graciós vore com  en València Rita es cabreja perquè els moviments socials del cap i casal van a reivindicar en les mascletaés volen fer creure, que els manifestants estan contra les falles, els estant xafant la seua festa de manipulació i descontrol. Aleshores veiem que una de les funcions de fer unes festes alternatives és crear un espai de sociabilitat, on el poble s’expresse lluny del control de l’establishment, d’alguna manera crear un contrapoder a través de la festa.

Continue reading →