Red banner- Una altra historia

"Una manera diferent de veure la història, una mirada enrere i endavant alhora, un nou treball, un nou disc... Una altra història". Així ens presenten la seva quarta entrega de Redbanner després de dotze anys, tres discs i un nom ben merescut en el combat rock català. El fil conductor del treball son 14 dates transcendentals de la Història mundial, nacional i comarcal, estratègicament escollides pel grup. El CD, presentat en edició digipack i un acurat disseny, ha estat coeditat pel segell que ells mateixos encapçalen, Radikal Records, i un seguit de segells que n'han fet l'edició per a Espanya (Working Class R), Alemanya (Mad Butcher R) i Itàlia (Kontro Ogni Barriera R).

El viatge s'inicia l'any 1492 amb La conquesta del paradís i ens transporta amb 1521, 1719 i 1835 per les revoltes de Germanies, la creació de "los Mozos de la Escuadra" i els Dies de foc del s.XIX. S'introdueix de ple al s.XX amb la Guerra Civil (1936 i 1938) i la Guerra del Vietnam (1958), i continua amb la ironia a 1969, basat en el tema de la sèrie The Black Adder (L'escurçó negre).

En el tram final, trobem diverses sorpreses com 1976, recordant l'Apartheid amb una secció de vents i un homenatge a la seva odiada i estimada comarca del Baix Llobregat (1979), plasmat també en un nou videoclip. Queda lloc encara per una peça acústica i instrumental (1982), una veu de protesta a Barcelona'92, un final de present amb Desobediència (2008) i una versió del Cum on feel the noize dels mítics Slade, que deixa la porta oberta al futur de la banda.

El disc ha estat produït a l'Estudi Sonitrons de Collserola, nova factoria del grup, masteritzat a l'Estudi Doctor'n'Ric de Torelló i ha comptat amb la supervisió de Xavi Cholbi (Eina, Inadaptats i Answer), que repeteix per tercera vegada amb la banda.

En aquest nou projecte, Redbanner ha comptat amb la col·laboració a les veus d'Àlex (Eina) Marc (Camarada kalashnikov) i David Balbina (Argies), entre altres, i sens cap dubte som davant del treball més elaborat i complet de la banda fins al moment després de 12 anys de camí.

La mateixa formació que s'ha mantingut unida des del primer dia manté intactes l'essència i l'actitud de la seva música i, amb humilitat i naturalitat, no pretén donar lliçons de res, sinó transmetre la història com la sent. Per presentar aquest disc 100% Redbanner, ja hi han tot de dates confirmades per aquest març i abril que ja tenim aquí.

01 1492 La conquesta del paradís
02 1521 Germanies
03 1719 Els gossos de sempre
04 1835 Dies de foc
05 1936 La primavera del terror
06 1938 Quan miràvem al cel
07 1958 Xarop vietnamita
08 1969 L'escurçó negre
09 1976 Els carrers de Soweto
10 1979 Cinturó roig
11 1982 Beirut
12 1992 Barcelona
13 2008 Desobediència
14 2009 No ens canviaran

extret de: radikal records

DESCARREGA Continue reading →

[AJPB-CAJEI] La Plana Baixa se subverteix per la llibertat!

Des de l'Assemblea de Joves de la Plana Baixa (AJPB-CAJEI) hem contribuït
a la campanya nacional “Subversió per la llibertat” amb la realització
d'un mural al poble de Nules. Trobem que és essencial fer-ho en aquest
poble per la imposició de símbols espanyolistes que es remunta al segle
XVIII, amb la Guerra de Successió.

Nules va ser dels pocs pobles que es van mantenir fidels a Felip V, de
terrible memňria per a tots els Paďsos Catalans. Com a prova d'aquesta
fidelitat li va atorgar un nou escut, tot substituint l'anterior i
original, amb les quatre barres. Al nou escut imposat per Felip V, i que,
intolerablement, encara perdura fins a dia de hui, podem observar les
sigles LS (Leal Siempre) i una banda amb la inscripció “La muy leal y
fidelísima villa y honor de Nules”.

L'altra čpoca obscura per a la població nulera va ser durant la Guerra
Civil, on el poble, convertit en front de batalla, va ser reduït a runes a
causa dels bombardejos del bàndol feixista. Una mostra vivent d'aquest fet
la trobem en el sistema de búnquers subterranis del subsól del poble. La
repressió contra la població va ser cruenta i humiliant, encarant-se amb
situacions quotidianes com l'obligació de les dones dels milicians
antifeixistes a rapar-se els cabells i a netejar l'església del poble sota
constants vexacions i humiliacions.

Després dels vora quaranta anys d'opressió franquista encara es conserven
més de cinquanta plaques del Ministerio de la Vivienda, una creu en
commemoració als caiguts franquistes i, escandalosament, a la Plaça Major,
una creu amb la inscripció: “José Antonio presente” juntament amb una
llista de tots els caiguts feixistes durant la Guerra Civil. Com a
conseqüència dels bombardejos, Nules va entrar en el pla de reconstrucció
franquista anomenat Regiones devastadas.

El govern municipal actua amb total llibertat imposant a la pedania de
Mascarell els colors blau i blanc de l'escut herència de l'imperialisme
espanyol, allí on sempre hi havia hagut els colors de la nostra senyera.
Aleshores, res podem esperar de la seua actuació respecte dels símbols
feixistes que abunden al poble, sols falses promeses en boca d'un partit
hereu del feixisme espanyol més ranci.

Entenem que a Nules es vol esborrar la memòria històrica com a població
dels Països Catalans i burlar-se descaradament de tots els lluitadors
catalans i antifeixistes que lluitaren per la llibertat.

Per tot aixó, a Nules i a tota la Plana Baixa ens subvertim per la llibertat!

AJPB-CAJEI
Febrer 2009
http://ajovespb.ppcc.cat/ Continue reading →

Salvador nososltres no oblidem!!

Molts diuen que l'escriptura ajuda a sentir-se millor, t'ajuda a alleugerir-te de les teues penúries quotidianes. Un clar exemple es que t'ajuda a descarregar la ràbia acumulada, podem dir que aquest és leitmotiv que hem du a redactar aquestes paraules.

I aquest sentiment de ràbia segurament és produït perquè avui no he tingut un dia massa bo, potser. Però no era la meua intenció parlar dels meus problemes personals,sinó reflexionar sobre el cas del Salvador Puig Antich, que el que m'ha encès aquesta espurna de ràbia haja sigut la pel·licula que d'alguna manera traeix la seua memòria és curiós, una anècdota.

Doncs com comentàvem a aquest personatge un anònim lluitador per l'alliberament de la classe obrera, que li va tocar viure els últims anys del mal anomenat franquisme. Com ja he dit aquest noi català militava en una organització armada llibertaria, el MIL(Movimiento Ibérico de Liberación).

Aquest noiet crec que en un tiroteig va matar a un membre de les forces de l'ordre feixistes, delit que havia de pagar car, amb la seua pròpia vida.En realitat el tema de que va matar a un policia no està massa clar, també es baralla l'opció, que simplement va ser assassinat com a represàlia per l'atemptat que va fer la ETA contra Carrero Blanco.

Una vegada explicats els fets podem deduir que un noi, que va tindre inquietuds polítiques va lluitar pel que creia just, per la justícia social, va ser assassinat a mans de l'Estat.El problema be quan després d'uns anys de la mort del dictador i de l'instauració de la "democràcia", l'Estat segueix reprimint a tot aquell que lluita per un món més just. És veritat que ara no t'assassinen. sort que algú il·luminat va prohibir la pena de mort, perquè tinguem clar que si fora legal la utilitzarien contra els de sempre. Però en aquest feliç sistema espanyol es segueix torturant, de fet així ho mostra l'informe de la ONU i d'Amnistia Internacional.

Aleshores podem dir que poc a canviat des de la mort del dictador, ja que segueixen els mateixos polítics, els mateixos jutges, i en cas que no són els mateixos el seu esperit si que ho és, clar si podem dir que aquesta xacra té anima.De fet sistemàticament l'Estat espanyol tortura vilment als lluitadors, podem veure com moltes vegades n'hi ha gent que mor a les comissaries, un exemple no molt llunya tots ens recordem com es va produir l'atemptat de la banda ETA a la T4 de l'aeroport madrileny de Barajas, però pocs recorden com el suposat artífex va ser torturat tan brutalment a les comissaries que no va arribar viu a la presó, tot molt democràtic.

Açò és real, gràcies a la llei Antiterrorista, que permet llibertat d'acció a les forces de repressió durant 5 dies, en els quals et poden rebaixar fins a anular-te com a persona o assassinar-te en nom d'Espanya i del capital. Amb aquesta bonica llei, que per cert qui jutja aquestes penes és un tribunal hereu directe del franquista TOP(Tribunal de Ordén Público), et poden veure en una manifestació reivindicant els teus drets, s'inventen una història, et fan un muntatge policial, i ja eres un terrorista. Aleshores ja poden utilizar-te com a cap de turc i fer-te lo inimaginable en les clavegueres de l'Estat. De fet avui per avui tots podem ser Salvador, així que tampoc vol dir que ens hem de quedar a casa amagadets, sinó tot el contrari ha arribat l'hora d'eixir al carrer i pendre'l, perquè cada vegada que torturen, que assassine, cada vegada que perden els nervis vol dir que estem fent les coses bé.

SALVADOR NI OBLIT NI PERDÓ!
EL MILLOR HOMENATGE LA VICTÒRIA!



Continue reading →

Correllengua 2008

Ja comença com tots els anys el correllengua, per a qui no ho sàpiga és tracta d'un acte cultural en defensa de la llengua pròpia i la cultura. On es passeja per tots els pobles dels Països Catalans la flama, que simbolitza que l'esperit nacional no s'apaga mentre hi haja gent disposada a portar-la amb orgull.

Molts pensaran que aquesta defensa aferrissada de la nostra llengua i cultura no és tan important, que ens hauríem de marcar fites més polítiques. Però el nacionalisme català és evidentment un nacionalisme lingüístic i cultural, perquè ja ho dien Joan Fuster o Vicent Andrès Estelles, que la llengua és l'esperit d'un poble o si perdem els origens perdem l'identitat.

Si analitzem aquestes dues frases ens adonem que és molt important per a nosaltres donar suport a la llengua i cultura pŕopies, ja que si intenten dividir la nostra llengua és com si ens estigueren esquarterant com a poble.

Però si ens fixem en l'actualitat perqué és important manifestar-nos per la unitat de la llengua. Si ho analitzem per territoris ens adonem que per totes bandes estem rebent agressions. En primer lloc si analitzem la situació al País Valencià trobem que tenim un moviment polític, que propugna l'odi cap a la nostra llengua intentant dividir-la i destrosar-la incloent-hi molts barbarismes i localismes sobretot del parlar de l'horta. Aquest moviment sense dubte no dubta en agredir fisicament a tot aquell valencià que defense el seu país de l'esponyolisme volent preservar la llengua i cultura própies.

Si ens movem al Principat de Catalunya observem que la llengua gossa de millor salut que al país valencià, però pateix sobre tot per l'efecte de la colonització espanyola, que també impedeix que els altres immigrants de fora de l'Estat espanyol no s'intengren en la cultura catalana. També tenim els atacs soferts per determinat partit polític, que des d'Espanya volen fer creure que la lengua del imperio està en perill d'extinció i que els colons espanyols son perseguits fins al punt d'arribar a un apartheid, quan en realitat son ells els que volen perseguir-nos.

A les illes la situació és similar a la del País Valencià, de fet gaudeixen d'un moviment polític paregur al valencià. I a la Catalunya Nord trobem que el català està clarament en perill d'extinció gràcies al imperialisme francés.

Per tot açò hem d'acudir a les convocatories dels vostres pobles inclús organitzar el correllengua si cal. De moment sols possaré tres convocatories referents al País Valencià.

• Vila-real: 3 d'Octubre a les 19:30 al Casal Jaume I(c/soldades), on tindra lloc l'actuació musical de Josep Lluís Notari i Pau Alabajos.
• Nules: 9 d'ocubre 11:00 es fara el cercavila pel carrer major que acabarà amb ofrena floral a Jaume I.
• Valencia: 9 d'Octubre 17:30 manifestació

Continue reading →

€xtremoduro

Comence aquest escrit parlant d'aquest grup de rock dur d'Extremadura, que a la vista de tots podíem dir que és un grup amb cançons no massa combatives, però açò no és problema ja que cadascú tria la seua opció i més en el món musical. Podíem posar l'exemple del grup de pop-rock català ELS PETS, que no destacaven per la seua combativitat, però eren actius militants independentistes.

Continuant amb el que ens ocupa, aquest grup amaga actituds despreciables com el seu afany d'aconseguir diners a tota costa a part de la seua aliança amb la màfia de la SGAE. A moltes vos sorprendran totes aquestes acusacions, però açò ho van demostrar a un concert que van fer a la gira d'enguany a Miranda del Duero, on van demanar a les forces de l'estat per desallotjar a una part del públic que no podia o no volia pagar el preu abusiu de l'entrada i estaven veient-ho des de fora tranquil·lament mentre bevien al carrer.


Després la seua actitud va ser d'odi cap aquells que s'estaven al carrer i els va dedicar un discurs asqueros on defenia clarament a la SGAE i atacava a tot aquell que no beguera que no pensara com ell. Açò va provocar que gent de la primera fila marxara al carrera donar suport als que volien desallotjar i finalment la gent és va rebotar i van acabar llençant botelles al grup capitalista.

En fi que els d'Extremoduro ja s'han desemmascarat!! Continue reading →

Pau Alabajos-La teoria del caos

 El tema de promoció és el primer tall del disc, que du per títol Contra el ciment: d'aquesta manera us podreu fer una idea de com sonen la resta de temes de Teoria del caos. Aquest segon disc, com el primer, amb Els músics furtius, s'ha editat a través de Cambra Records, la discogràfica del País Valencià especialitzada en música en català.
Aquesta segona entrega ha estat produïda per Toni Xuclà, i s'hi pot sentir la veu de Ruper Ordorika en la cançó Euskadi batega. Una de les peces més impactants és Comptat i debatut, un recitat sense compassió contra tota la mediocritat en forma de classe dirigent i claudicadors diversos. També impacta Línia 1, dedicada a l'accident del metro de València.
"Com qualsevol jove de la meva edat [té 25 anys] llegeixo el diari i hi ha coses que dic: per ací no passe", explica Alabajos. "Hi ha moments en que la impotència és el motor que et fa escriure, però aquest és un disc que tot i ser molt dur és un cant d'esperança". Una esperança que es manifesta, per exemple, en coses aparentment banals com la llista d'agraïments, una enumeració de les desenes i desenes de col·lectius, moviments socials i organitzacions per les quals ha tocat Pau Alabajos durant els darrers anys, des que va debutar amb Futur en venda (Cambra Records, 2004). En acabar d'enumerar la llista es pregunta: "Qui diu que no hi ha país?".

aia Marquès, s'ha encarregat de l'apartat gràfic de Teoria del caos, com de la pàgina web i de la portada d'un disc especial que el proper mes de maig la revista especialitzada Enderrock encartarà amb la seva publicació mensual. Es tracta d'un disc recopilatori dels cantautors Pau Alabajos (Torrent) i Cesk Freixas (Riudebitlles). El CD comptarà amb un total de vuit temes, corresponents als últims treballs discogràfics dels dos artistes, Teoria del caos (Cambra Records, 2008) i El camí cap a nosaltres (autoeditat, 2007), respectivament.

extret de: http://rxi.cat

Descarregar

Continue reading →

9 de Trinka-seguirem endavant

Es tracta de la maqueta del grup de Punk-hardcore de la Plana baixa cantat plenament en català. Amb lletres reivindicatives i festives.

Descarregar

Continue reading →