Salvador nososltres no oblidem!!

Molts diuen que l'escriptura ajuda a sentir-se millor, t'ajuda a alleugerir-te de les teues penúries quotidianes. Un clar exemple es que t'ajuda a descarregar la ràbia acumulada, podem dir que aquest és leitmotiv que hem du a redactar aquestes paraules.

I aquest sentiment de ràbia segurament és produït perquè avui no he tingut un dia massa bo, potser. Però no era la meua intenció parlar dels meus problemes personals,sinó reflexionar sobre el cas del Salvador Puig Antich, que el que m'ha encès aquesta espurna de ràbia haja sigut la pel·licula que d'alguna manera traeix la seua memòria és curiós, una anècdota.

Doncs com comentàvem a aquest personatge un anònim lluitador per l'alliberament de la classe obrera, que li va tocar viure els últims anys del mal anomenat franquisme. Com ja he dit aquest noi català militava en una organització armada llibertaria, el MIL(Movimiento Ibérico de Liberación).

Aquest noiet crec que en un tiroteig va matar a un membre de les forces de l'ordre feixistes, delit que havia de pagar car, amb la seua pròpia vida.En realitat el tema de que va matar a un policia no està massa clar, també es baralla l'opció, que simplement va ser assassinat com a represàlia per l'atemptat que va fer la ETA contra Carrero Blanco.

Una vegada explicats els fets podem deduir que un noi, que va tindre inquietuds polítiques va lluitar pel que creia just, per la justícia social, va ser assassinat a mans de l'Estat.El problema be quan després d'uns anys de la mort del dictador i de l'instauració de la "democràcia", l'Estat segueix reprimint a tot aquell que lluita per un món més just. És veritat que ara no t'assassinen. sort que algú il·luminat va prohibir la pena de mort, perquè tinguem clar que si fora legal la utilitzarien contra els de sempre. Però en aquest feliç sistema espanyol es segueix torturant, de fet així ho mostra l'informe de la ONU i d'Amnistia Internacional.

Aleshores podem dir que poc a canviat des de la mort del dictador, ja que segueixen els mateixos polítics, els mateixos jutges, i en cas que no són els mateixos el seu esperit si que ho és, clar si podem dir que aquesta xacra té anima.De fet sistemàticament l'Estat espanyol tortura vilment als lluitadors, podem veure com moltes vegades n'hi ha gent que mor a les comissaries, un exemple no molt llunya tots ens recordem com es va produir l'atemptat de la banda ETA a la T4 de l'aeroport madrileny de Barajas, però pocs recorden com el suposat artífex va ser torturat tan brutalment a les comissaries que no va arribar viu a la presó, tot molt democràtic.

Açò és real, gràcies a la llei Antiterrorista, que permet llibertat d'acció a les forces de repressió durant 5 dies, en els quals et poden rebaixar fins a anular-te com a persona o assassinar-te en nom d'Espanya i del capital. Amb aquesta bonica llei, que per cert qui jutja aquestes penes és un tribunal hereu directe del franquista TOP(Tribunal de Ordén Público), et poden veure en una manifestació reivindicant els teus drets, s'inventen una història, et fan un muntatge policial, i ja eres un terrorista. Aleshores ja poden utilizar-te com a cap de turc i fer-te lo inimaginable en les clavegueres de l'Estat. De fet avui per avui tots podem ser Salvador, així que tampoc vol dir que ens hem de quedar a casa amagadets, sinó tot el contrari ha arribat l'hora d'eixir al carrer i pendre'l, perquè cada vegada que torturen, que assassine, cada vegada que perden els nervis vol dir que estem fent les coses bé.

SALVADOR NI OBLIT NI PERDÓ!
EL MILLOR HOMENATGE LA VICTÒRIA!



Continue reading →

Correllengua 2008

Ja comença com tots els anys el correllengua, per a qui no ho sàpiga és tracta d'un acte cultural en defensa de la llengua pròpia i la cultura. On es passeja per tots els pobles dels Països Catalans la flama, que simbolitza que l'esperit nacional no s'apaga mentre hi haja gent disposada a portar-la amb orgull.

Molts pensaran que aquesta defensa aferrissada de la nostra llengua i cultura no és tan important, que ens hauríem de marcar fites més polítiques. Però el nacionalisme català és evidentment un nacionalisme lingüístic i cultural, perquè ja ho dien Joan Fuster o Vicent Andrès Estelles, que la llengua és l'esperit d'un poble o si perdem els origens perdem l'identitat.

Si analitzem aquestes dues frases ens adonem que és molt important per a nosaltres donar suport a la llengua i cultura pŕopies, ja que si intenten dividir la nostra llengua és com si ens estigueren esquarterant com a poble.

Però si ens fixem en l'actualitat perqué és important manifestar-nos per la unitat de la llengua. Si ho analitzem per territoris ens adonem que per totes bandes estem rebent agressions. En primer lloc si analitzem la situació al País Valencià trobem que tenim un moviment polític, que propugna l'odi cap a la nostra llengua intentant dividir-la i destrosar-la incloent-hi molts barbarismes i localismes sobretot del parlar de l'horta. Aquest moviment sense dubte no dubta en agredir fisicament a tot aquell valencià que defense el seu país de l'esponyolisme volent preservar la llengua i cultura própies.

Si ens movem al Principat de Catalunya observem que la llengua gossa de millor salut que al país valencià, però pateix sobre tot per l'efecte de la colonització espanyola, que també impedeix que els altres immigrants de fora de l'Estat espanyol no s'intengren en la cultura catalana. També tenim els atacs soferts per determinat partit polític, que des d'Espanya volen fer creure que la lengua del imperio està en perill d'extinció i que els colons espanyols son perseguits fins al punt d'arribar a un apartheid, quan en realitat son ells els que volen perseguir-nos.

A les illes la situació és similar a la del País Valencià, de fet gaudeixen d'un moviment polític paregur al valencià. I a la Catalunya Nord trobem que el català està clarament en perill d'extinció gràcies al imperialisme francés.

Per tot açò hem d'acudir a les convocatories dels vostres pobles inclús organitzar el correllengua si cal. De moment sols possaré tres convocatories referents al País Valencià.

• Vila-real: 3 d'Octubre a les 19:30 al Casal Jaume I(c/soldades), on tindra lloc l'actuació musical de Josep Lluís Notari i Pau Alabajos.
• Nules: 9 d'ocubre 11:00 es fara el cercavila pel carrer major que acabarà amb ofrena floral a Jaume I.
• Valencia: 9 d'Octubre 17:30 manifestació

Continue reading →

€xtremoduro

Comence aquest escrit parlant d'aquest grup de rock dur d'Extremadura, que a la vista de tots podíem dir que és un grup amb cançons no massa combatives, però açò no és problema ja que cadascú tria la seua opció i més en el món musical. Podíem posar l'exemple del grup de pop-rock català ELS PETS, que no destacaven per la seua combativitat, però eren actius militants independentistes.

Continuant amb el que ens ocupa, aquest grup amaga actituds despreciables com el seu afany d'aconseguir diners a tota costa a part de la seua aliança amb la màfia de la SGAE. A moltes vos sorprendran totes aquestes acusacions, però açò ho van demostrar a un concert que van fer a la gira d'enguany a Miranda del Duero, on van demanar a les forces de l'estat per desallotjar a una part del públic que no podia o no volia pagar el preu abusiu de l'entrada i estaven veient-ho des de fora tranquil·lament mentre bevien al carrer.


Després la seua actitud va ser d'odi cap aquells que s'estaven al carrer i els va dedicar un discurs asqueros on defenia clarament a la SGAE i atacava a tot aquell que no beguera que no pensara com ell. Açò va provocar que gent de la primera fila marxara al carrera donar suport als que volien desallotjar i finalment la gent és va rebotar i van acabar llençant botelles al grup capitalista.

En fi que els d'Extremoduro ja s'han desemmascarat!! Continue reading →

Pau Alabajos-La teoria del caos

 El tema de promoció és el primer tall del disc, que du per títol Contra el ciment: d'aquesta manera us podreu fer una idea de com sonen la resta de temes de Teoria del caos. Aquest segon disc, com el primer, amb Els músics furtius, s'ha editat a través de Cambra Records, la discogràfica del País Valencià especialitzada en música en català.
Aquesta segona entrega ha estat produïda per Toni Xuclà, i s'hi pot sentir la veu de Ruper Ordorika en la cançó Euskadi batega. Una de les peces més impactants és Comptat i debatut, un recitat sense compassió contra tota la mediocritat en forma de classe dirigent i claudicadors diversos. També impacta Línia 1, dedicada a l'accident del metro de València.
"Com qualsevol jove de la meva edat [té 25 anys] llegeixo el diari i hi ha coses que dic: per ací no passe", explica Alabajos. "Hi ha moments en que la impotència és el motor que et fa escriure, però aquest és un disc que tot i ser molt dur és un cant d'esperança". Una esperança que es manifesta, per exemple, en coses aparentment banals com la llista d'agraïments, una enumeració de les desenes i desenes de col·lectius, moviments socials i organitzacions per les quals ha tocat Pau Alabajos durant els darrers anys, des que va debutar amb Futur en venda (Cambra Records, 2004). En acabar d'enumerar la llista es pregunta: "Qui diu que no hi ha país?".

aia Marquès, s'ha encarregat de l'apartat gràfic de Teoria del caos, com de la pàgina web i de la portada d'un disc especial que el proper mes de maig la revista especialitzada Enderrock encartarà amb la seva publicació mensual. Es tracta d'un disc recopilatori dels cantautors Pau Alabajos (Torrent) i Cesk Freixas (Riudebitlles). El CD comptarà amb un total de vuit temes, corresponents als últims treballs discogràfics dels dos artistes, Teoria del caos (Cambra Records, 2008) i El camí cap a nosaltres (autoeditat, 2007), respectivament.

extret de: http://rxi.cat

Descarregar

Continue reading →

9 de Trinka-seguirem endavant

Es tracta de la maqueta del grup de Punk-hardcore de la Plana baixa cantat plenament en català. Amb lletres reivindicatives i festives.

Descarregar

Continue reading →

Agresión-Sin piedad

Es tracta d'un nou grup de StreetPunk, aquesta vegada des de Mostoles(Castella), del mateix poble que els coneguts Non Servium.

D'aquest grup cal destacar musicalment els seus tocs a Hardcore, amb molta contundencia pero amb una veu equilabrada, ja que no es tracta de la veu desgarrada d'altres grups de Hardcore com Proud'z i Zartako. La bateria sona molt contundent alhora que les guitarres sonen molt potents.

I les lletres son estrictament antifeixistes, amb cançons contra els ambigus, lacra del moviment skinhead, altres de caracter antifa, sobre l'ocupació genocida d'Israel, del genocidi produït pels espanyols en America el 1492 i d'altres temes de crítica social.

http://rapidshare.com/files/62499042/A-SP.rar

Continue reading →

Red Banner- No ens aturaran

El grup de la industrial comarca del Baix Llobregat, ens presenta el seu tercer disc, a la venda a partir del 18 de desembre, en el qual no hi falta la seva empremta que sempre ha combinat la contundència i la melodia tant en el seu so com en els seus texts. D'aquesta manera continuen complint el buit qui hi ha actualment en el rock de combat fet en català.
El quintet ha tornat a escollir l'estudi de gravació i enginyer de só respecte a l'anterior disc Catalunya punk's (Bullanga Records) i s'ha dut a terme durant l'estiu de 2006 a la masia Doctor n'Rik Muzzic de Torelló (Osona) amb Xavi Cholbi, compartint la producció del disc amb Red banner.
El disc tracta temàtiques que van des de les màfies immobiliàries, la religió catòlica o els maltractaments a les dones fins a la hipocresia de la pirateria musical o la rutina diària. Cançons com "Habemus papam", "Seif de miusic", "Col·legues" o "La cosa nostra" mostren l'actualitat del que reivindiquen en clau de crítica social a ritme de punk rock. A més el disc conté la peça "Dia perfecte", adaptació del tema de Lou Reed, però portada cap al terreny més redbanner possible, i també la versió del "Quina vida" dels Pixamandúrries (mític grup del punk català dels 90) i que compta amb la col·laboració de tres dels seus exmembres a les veus.

http://rapidshare.com/files/25696477/RB-NEA_2-CP_.rar

Continue reading →