Continue reading →
diumenge, 21 de juny del 2009
Continue reading →
dijous, 18 de juny del 2009
El proper dissabte 27 de juny, l’Assemblea de Joves de la Plana Baixa (AJPB-CAJEI) ha organitzat una pujada al Castell de Castro. Aquest acte s’emmarca dins la campanya nacional de la CAJEI “El jovent defensa el territori”.
El Castell de Castro, situat en el terme de Fondeguilla, forma part de la Serra d’Espadà, i el seu emplaçament es troba aturonat al cim del mateix nom a 787 metres sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abasta des de les Agulles de Santa Àgueda a Benicàssim fins al Cap de Cullera, des de Penyagolosa fins els Columbrets.
Amb aquesta pujada es pretén conscienciar als pobles i ciutadans de la Plana Baixa de la necessitat de conservar paratges tant importants per a la salut mediambiental de la nostra zona. Segur que en la memòria dels nostres veïns encara és present el gran nombre d’incendis forestals, una mitjana d’11 a l’any, que ha patit aquest paratge natural de la Serra d’Espadà.
Des de l’assemblea es recomana portar per a la pujada una gorra o barret a fi de protegir-se dels raigs solars, abundant aigua encara que, a la font de la Penyeta, es podran reomplir les ampolles, alguna peça de fruita, esmorzar i dinar i, com no, un bon calcer per a fer la pujada més còmoda.
Si esteu interessats a participar en aquesta iniciativa, recordeu d’enviar-nos un correu a l’adreça ajovespb@cajei.cat
Programació:
9 hores -> Trobada en la Plaça Nova (Fondeguilla).
9.30 hores -> Inici de la pujada.
10.30 hores -> Esmorzar en la font de la Penyeta.
12.30 hores -> Arribada al castell i acte polític.
13 hores -> Dinar.
15 hores -> Tornada al poble i jocs populars.

Ja fa temps que no actualitzava aquest apartat i ho faig amb el concert que es fara el 27 de juny al CSO la nau, per a l'auotogestió del Casal Popular de Castelló. Els grups que tocaran serán:
- Criatura(Hc-Punk)
Bandits (Ska clàssic)
Abuso de Poder (Street Punk)
Rompe la apatia (Hc-Punk)
Continue reading →dilluns, 15 de juny del 2009
Obric aquest nou aparat en el meu blog, que com el propi nom indica tractara d’apunts de la Llicenciatura en Humanitats de la Universitat Jaume I.
Els arxius es penjaran mitjançant el megaupload, on teniu que posar el codi que apareix en la pantalla i després esperar 45 segons i prémer el botó de download/descarga.
Ací van els primers: Filosofia Contemporanea-3er
Continue reading →dimarts, 9 de juny del 2009

"Una manera diferent de veure la història, una mirada enrere i endavant alhora, un nou treball, un nou disc... Una altra història". Així ens presenten la seva quarta entrega de Redbanner després de dotze anys, tres discs i un nom ben merescut en el combat rock català. El fil conductor del treball son 14 dates transcendentals de la Història mundial, nacional i comarcal, estratègicament escollides pel grup. El CD, presentat en edició digipack i un acurat disseny, ha estat coeditat pel segell que ells mateixos encapçalen, Radikal Records, i un seguit de segells que n'han fet l'edició per a Espanya (Working Class R), Alemanya (Mad Butcher R) i Itàlia (Kontro Ogni Barriera R).
El viatge s'inicia l'any 1492 amb La conquesta del paradís i ens transporta amb 1521, 1719 i 1835 per les revoltes de Germanies, la creació de "los Mozos de la Escuadra" i els Dies de foc del s.XIX. S'introdueix de ple al s.XX amb la Guerra Civil (1936 i 1938) i la Guerra del Vietnam (1958), i continua amb la ironia a 1969, basat en el tema de la sèrie The Black Adder (L'escurçó negre).
En el tram final, trobem diverses sorpreses com 1976, recordant l'Apartheid amb una secció de vents i un homenatge a la seva odiada i estimada comarca del Baix Llobregat (1979), plasmat també en un nou videoclip. Queda lloc encara per una peça acústica i instrumental (1982), una veu de protesta a Barcelona'92, un final de present amb Desobediència (2008) i una versió del Cum on feel the noize dels mítics Slade, que deixa la porta oberta al futur de la banda.
El disc ha estat produït a l'Estudi Sonitrons de Collserola, nova factoria del grup, masteritzat a l'Estudi Doctor'n'Ric de Torelló i ha comptat amb la supervisió de Xavi Cholbi (Eina, Inadaptats i Answer), que repeteix per tercera vegada amb la banda.
En aquest nou projecte, Redbanner ha comptat amb la col·laboració a les veus d'Àlex (Eina) Marc (Camarada kalashnikov) i David Balbina (Argies), entre altres, i sens cap dubte som davant del treball més elaborat i complet de la banda fins al moment després de 12 anys de camí.
La mateixa formació que s'ha mantingut unida des del primer dia manté intactes l'essència i l'actitud de la seva música i, amb humilitat i naturalitat, no pretén donar lliçons de res, sinó transmetre la història com la sent. Per presentar aquest disc 100% Redbanner, ja hi han tot de dates confirmades per aquest març i abril que ja tenim aquí.
01 1492 La conquesta del paradís
02 1521 Germanies
03 1719 Els gossos de sempre
04 1835 Dies de foc
05 1936 La primavera del terror
06 1938 Quan miràvem al cel
07 1958 Xarop vietnamita
08 1969 L'escurçó negre
09 1976 Els carrers de Soweto
10 1979 Cinturó roig
11 1982 Beirut
12 1992 Barcelona
13 2008 Desobediència
14 2009 No ens canviaran
extret de: radikal records
DESCARREGA Continue reading →
diumenge, 22 de febrer del 2009

Des de l'Assemblea de Joves de la Plana Baixa (AJPB-CAJEI) hem contribuït
a la campanya nacional “Subversió per la llibertat” amb la realització
d'un mural al poble de Nules. Trobem que és essencial fer-ho en aquest
poble per la imposició de símbols espanyolistes que es remunta al segle
XVIII, amb la Guerra de Successió.
Nules va ser dels pocs pobles que es van mantenir fidels a Felip V, de
terrible memňria per a tots els Paďsos Catalans. Com a prova d'aquesta
fidelitat li va atorgar un nou escut, tot substituint l'anterior i
original, amb les quatre barres. Al nou escut imposat per Felip V, i que,
intolerablement, encara perdura fins a dia de hui, podem observar les
sigles LS (Leal Siempre) i una banda amb la inscripció “La muy leal y
fidelísima villa y honor de Nules”.
L'altra čpoca obscura per a la població nulera va ser durant la Guerra
Civil, on el poble, convertit en front de batalla, va ser reduït a runes a
causa dels bombardejos del bàndol feixista. Una mostra vivent d'aquest fet
la trobem en el sistema de búnquers subterranis del subsól del poble. La
repressió contra la població va ser cruenta i humiliant, encarant-se amb
situacions quotidianes com l'obligació de les dones dels milicians
antifeixistes a rapar-se els cabells i a netejar l'església del poble sota
constants vexacions i humiliacions.
Després dels vora quaranta anys d'opressió franquista encara es conserven
més de cinquanta plaques del Ministerio de la Vivienda, una creu en
commemoració als caiguts franquistes i, escandalosament, a la Plaça Major,
una creu amb la inscripció: “José Antonio presente” juntament amb una
llista de tots els caiguts feixistes durant la Guerra Civil. Com a
conseqüència dels bombardejos, Nules va entrar en el pla de reconstrucció
franquista anomenat Regiones devastadas.
El govern municipal actua amb total llibertat imposant a la pedania de
Mascarell els colors blau i blanc de l'escut herència de l'imperialisme
espanyol, allí on sempre hi havia hagut els colors de la nostra senyera.
Aleshores, res podem esperar de la seua actuació respecte dels símbols
feixistes que abunden al poble, sols falses promeses en boca d'un partit
hereu del feixisme espanyol més ranci.
Entenem que a Nules es vol esborrar la memòria històrica com a població
dels Països Catalans i burlar-se descaradament de tots els lluitadors
catalans i antifeixistes que lluitaren per la llibertat.
Per tot aixó, a Nules i a tota la Plana Baixa ens subvertim per la llibertat!
AJPB-CAJEI
Febrer 2009
http://ajovespb.ppcc.cat/ Continue reading →
divendres, 28 de novembre del 2008

Molts diuen que l'escriptura ajuda a sentir-se millor, t'ajuda a alleugerir-te de les teues penúries quotidianes. Un clar exemple es que t'ajuda a descarregar la ràbia acumulada, podem dir que aquest és leitmotiv que hem du a redactar aquestes paraules.
I aquest sentiment de ràbia segurament és produït perquè avui no he tingut un dia massa bo, potser. Però no era la meua intenció parlar dels meus problemes personals,sinó reflexionar sobre el cas del Salvador Puig Antich, que el que m'ha encès aquesta espurna de ràbia haja sigut la pel·licula que d'alguna manera traeix la seua memòria és curiós, una anècdota.
Doncs com comentàvem a aquest personatge un anònim lluitador per l'alliberament de la classe obrera, que li va tocar viure els últims anys del mal anomenat franquisme. Com ja he dit aquest noi català militava en una organització armada llibertaria, el MIL(Movimiento Ibérico de Liberación).
Aquest noiet crec que en un tiroteig va matar a un membre de les forces de l'ordre feixistes, delit que havia de pagar car, amb la seua pròpia vida.En realitat el tema de que va matar a un policia no està massa clar, també es baralla l'opció, que simplement va ser assassinat com a represàlia per l'atemptat que va fer la ETA contra Carrero Blanco.
Una vegada explicats els fets podem deduir que un noi, que va tindre inquietuds polítiques va lluitar pel que creia just, per la justícia social, va ser assassinat a mans de l'Estat.El problema be quan després d'uns anys de la mort del dictador i de l'instauració de la "democràcia", l'Estat segueix reprimint a tot aquell que lluita per un món més just. És veritat que ara no t'assassinen. sort que algú il·luminat va prohibir la pena de mort, perquè tinguem clar que si fora legal la utilitzarien contra els de sempre. Però en aquest feliç sistema espanyol es segueix torturant, de fet així ho mostra l'informe de la ONU i d'Amnistia Internacional.
Aleshores podem dir que poc a canviat des de la mort del dictador, ja que segueixen els mateixos polítics, els mateixos jutges, i en cas que no són els mateixos el seu esperit si que ho és, clar si podem dir que aquesta xacra té anima.De fet sistemàticament l'Estat espanyol tortura vilment als lluitadors, podem veure com moltes vegades n'hi ha gent que mor a les comissaries, un exemple no molt llunya tots ens recordem com es va produir l'atemptat de la banda ETA a la T4 de l'aeroport madrileny de Barajas, però pocs recorden com el suposat artífex va ser torturat tan brutalment a les comissaries que no va arribar viu a la presó, tot molt democràtic.
Açò és real, gràcies a la llei Antiterrorista, que permet llibertat d'acció a les forces de repressió durant 5 dies, en els quals et poden rebaixar fins a anular-te com a persona o assassinar-te en nom d'Espanya i del capital. Amb aquesta bonica llei, que per cert qui jutja aquestes penes és un tribunal hereu directe del franquista TOP(Tribunal de Ordén Público), et poden veure en una manifestació reivindicant els teus drets, s'inventen una història, et fan un muntatge policial, i ja eres un terrorista. Aleshores ja poden utilizar-te com a cap de turc i fer-te lo inimaginable en les clavegueres de l'Estat. De fet avui per avui tots podem ser Salvador, així que tampoc vol dir que ens hem de quedar a casa amagadets, sinó tot el contrari ha arribat l'hora d'eixir al carrer i pendre'l, perquè cada vegada que torturen, que assassine, cada vegada que perden els nervis vol dir que estem fent les coses bé.
SALVADOR NI OBLIT NI PERDÓ!
EL MILLOR HOMENATGE LA VICTÒRIA!
Continue reading →


Social Widget